La Cava de los Faros va desaparèixer l’octubre del 2014, poques setmanes després que un equip de betevé hagués gravat un reportatge que recordava la seva història. És l’únic testimoni que queda d’un establiment que havia estat un emblema de la plaça de la Universitat. Amb el seu tancament, per jubilació de la propietària, Carmen Lafuente, es van perdre els tendals vermells desgastats pel temps, i els aparadors replets d’ampolles de diferents licors i capses de galetes, quan les marques les venien en envasos de metall. Just abans de la campanya de Nadal, els Lafuente van llogar el local a una gran firma de torrons lleidatana, mentre la tercera generació seguia amb el negoci de la licoreria a través d’internet.
Des del 1951
El 2014, la Carmen Lafuente explicava que la botiga es va obrir el juny del 1951. “Aleshores era xarcuteria, sobretot, i mantegueria. Es venia de tot una mica”, i puntualitzava, “no a l’estil d’una botiga de queviures, perquè hi havia molts embotits”. També parlava amb orgull del seu pare quan, conjuntament amb l’arquitecte, van decidir pintar un fris decoratiu en la part superior de la planta baixa, l’únic element que es va conservar amb el traspàs del local.
Adeu als aparadors originals
Amb el tancament de la licoreria La Cava de Los Faros van desaparèixer els aparadors originals, emmarcats amb fusta, i els vuit tendals de roba vermella, que havien perdut intensitat després de 63 anys exposats al sol i la pluja. “A més que són bonics, protegeixen els aparadors”, comentava la Carmen poc abans de deixar la botiga. Uns aparadors replets de dalt a baix d’ampolles de licor i dolços envasats en capses metàl·liques. No són els únics elements que van desaparèixer amb el canvi d’activitat.
Els fars
Ja no queda rastre del terra original de l’establiment, ni de les cortinetes de l’any 1951 que cobrien els aparadors per dins. Tampoc no es pot veure el gran mirall decorat amb una font i el nom de la mantegueria, Los Faros. “El meu pare es deia Lafuente, i quan va posar la botiga érem quatre germans petits”, recordava la Carmen, “i com era un entusiasta dels seus fills , va dir que nosaltres, els quatre, érem els fars de la seva vida“. Poc abans de jubilar-se, la Carmen afirmava: “Jo aquest mirall no el vull tocar per a res”.
Un tros de muralla al soterrani
Quan els Lafuente van agafar el local, hi havia un establiment dedicat a la caça, explicava la Carmen, “tenien una cambra frigorífica d’obra al soterrani que era una despesa de llum”, i com ells ja no tenien “bitxos morts”, seguia, “la vaig treure”. Van fer obres i van descobrir restes de la tercera muralla de Barcelona, del segle XV. El soterrani també guardava una bàscula de l’Exposició Universal de Barcelona, original d’Ohio. “És infal·lible”, deia la Carmen Lafuente l’any 2014 des de la cava de la licoreria.
L’altell
L’altell era el centre d’operacions de la xarcuteria. “Quan vam posar la botiga hi havia molt poca oferta de res, i aquí teníem unes exclusives i aconseguíem envasar ametlles, empaquetar torrons, fruites…”, explicava la Carmen, “hi havia quatre noies amb les bàscules, el molinet de cafè i la talladora d’embotits”. Tot plegat ha passat a la història. Un comerç tradicional que va plegar per convertir-se en una botiga moderna d’una gran empresa de torrons que es venen com xurros.
