La Ferreteria Llanza (passeig de Sant Joan, 61) és de visita obligada. Un establiment únic. Entre d’altres, per les prestatgeries que omplen la botiga des de terra fins a l’interminable sostre, intactes des del 1928. També pel seu propietari, el Jaume Llanza, un home que porta l’ofici a les venes i despatxa amb una destresa admirable als 78 anys. “El cos necessita moure’s” afirma l’abril del 2020 confinat pel coronavirus, “el metge m’ha dit que no em jubili”. Fa tot just un lustre, l’abril del 2015, un equip de betevé va documentar la història de la seva ferreteria.
Un mort a la Guerra Civil
“Aquí dins va morir un amic del meu pare” explica el Jaume. Va ser durant la Guerra Civil. Al passeig de Sant Joan hi va caure una bomba entre el carrer d’Aragó i el del Consell de Cent. “Van sonar les sirenes, van sortir a fora i no van veure res. Van tornar entrar a la botiga i aleshores va caure la bomba i va entrar un tros de metralla través de la porta” comenta el Jaume, que conserva un retall de diari de l’incident per recordar a tothom aquest trist episodi trist històric.
Escalant a cinc metres d’altura
L’avi i el pare del Jaume van obrir la Ferreteria Llanza a les acaballes de la dècada dels anys 20 del segle passat, “està igual que el primer dia” explica amb simpatia. Crida l’atenció la presència d’una llarga escala antiga de fusta de més de quatre metres recolzada a la paret. El Jaume la utilitza amb una agilitat poc freqüent a la seva edat per arribar a les caixes més altes, situades gairebé a cinc metres d’altura.
Gènere a granel
Aquí el gènere es ven com es feia antigament, a granel, no hi ha envasos de plàstic, ni bossetes com en altres cadenes on es venen objectes de ferro i altres metalls. “Un cargol, dos cargols, cinc femelles, 10 femelles, una, les que vulguis”, tot està ben classificat en 1001 caixes ben endreçades arreu de la ferreteria, amb més de 4.000 referències. Algunes, amb la caligrafia antiga “en lletra rodona” recorda el Joan, que havia escrit fa molts anys el seu germà. Encara conserva peces antigues en desús, com alguns panys: “Aquest porta una guarda” explica, i està lligat amb un cordill a la clau de ferro que l’obre. A més, pesa els grampillons en una antiga balança de l’avi i contesta les trucades des d’un telèfon que té més de 45 anys.
El taulell de zinc
Un altre dels elements que criden l’atenció de la ferreteria és el llarg taulell. “Era de ferro, però com que es va fer malbé hi vam posar zinc”, explica el Jaume, un material que “per comptar peces va molt bé, perquè rellisca“. A un dels extrems, a tocar de la finestra, el Jaume hi passa hores “per fer els albarans“. Hi té encara el llibres de preus de fa una pila d’anys. “Tots fets a mà“, diu rient. A la botiga no hi ha entrat mai un ordinador, els càlculs els fa mentalment. “El cap és el principal“, afirma el Joan i, vista la seva agilitat, les cames també.
