Les llargues cues ja són una tradició de Sant Jordi. Els lectors aprofiten la diada per trobar-se amb els escriptors preferits, els poden conèixer, intercanviar unes paraules i aconseguir una signatura, una empremta marcada en el llibre per sempre. Aquest any són més de 700 autors disposats a fer una rúbrica i una dedicatòria. Molts dels lectors han fet cues per compartir uns minuts amb els seus escriptors. “Puc veure els escriptors de prop, que són com les meves estrelles de rock“, ha explicat una lectora amb una ruta dibuixada de totes les rúbriques que volia aconseguir.

Una d’aquestes firmes, la de l’escriptor Miqui Otero. L’autor d”Orquesta’ reconeix que són només tres o cinc minuts amb cada persona, però diu que moltes vegades són “cares que vas veient llibre rere llibre i els recordes”. Reconeix que moltes vegades els lectors arriben amb històries personals i que sobretot després de la pandèmia li donaven les gràcies perquè el seu ‘Simón’ els hagués acompanyat.

Eduardo Mendoza troba una veïna de la infància

“Recordes, Eduardo, qui vivia al segon pis de la teva escala quan eres petit?”, així s’ha presentat una lectora i veïna de la infància a l’escriptor Eduardo Mendoza. “Tothom té una història”, reflexiona Ramon Gener.

Per Alicia Giménez Bartlett, Sant Jordi no és el dia ideal per parlar amb els lectors, ja que hi ha tanta gent que és difícil poder dedicar un temps a cadascú, però assegura que “el contacte amb lectors sempre dona un bon rotllo increïble”.

“Estressant seria treballar a la mina, això és una festa”

“M’han explicat que han canviat la manera de viure i cuinar el peix, i m’han portat melmelades casolanes i històries de receptes que els han canviat la vida”, explica Maria Nicolau, que reflexiona sobre la jornada i assegura que “estressant seria treballar a la mina, això és una festa”.

“És tancar un cercle d’infantesa”

La Pilarín Bayés desperta passions d’infància, una de les seves lectores diu que parlar amb ella “és tancar el cercle de la infantesa”. Recorda que de petita li donaven il·lustracions de la Pilarín per pintar els seus llibres i volia conèixer-la en persona. Bayés reconeix que tothom li vol explicar alguna anècdota: “La gent ve a buscar un dibuix per al net que ha d’arribar o per a l’àvia, o et diu que quan era petita llegia els teus libres“. Ara, reclama quatre dies de descans seguits després d’aquesta jornada tan intensa.

Eva García Sáenz de Urturi porta el seu ‘Aquitania’ a aquest Sant Jordi i li han portat dolços d’aquesta zona i una frase tatuada. A Pilar Eyre, una lectora li ha demanat: “No et moris mai”.

Què vols saber del Sant Jordi 2024 a Barcelona?