rosa rosae rosam

Lingüísticament, no podem quedar al marge d’un dels dies més importants de l’any pel que fa a la literatura, Sant Jordi. Fa temps ja vam analitzar una de les paraules estrelles d’aquest dia: llibre. Ara, és moment de tombar la mirada cap a l’altra part del binomi, la rosa.

D’entrada, la rosa és la reina de Sant Jordi perquè és el símbol de l’amor i és el present que reben les enamorades o enamorats per part de la seva parella. La llegenda de Sant Jordi ens diu que el vermell de les roses prové de la sang vessada pel drac, mort pel cavaller per salvar la princesa de ser engolida pel monstre.

El pom flairós de roses

Si ens fixem només en l’accepció més coneguda, la flor del roser, ens adonem que hi ha diversos exemplars que conformen la família de les rosàcies. Com a exemple parlarem de la rosa caní, que desplega un ventall de sinònims creatius, fruit del saber popular, que pot arribar a esbalair-nos: rosa de ca, cireretes de pastor, despullabelitres, escanyavelles, gavarra, grataculs, rapacul, rosa de bardissa, rosa boscana, rosa d’hivern, gavarra emparradora, rosa englantina i un reguitzell més que podeu trobar al Termcat.

Les roses no només són flors

Com altres noms de flor (Violeta, Hortènsia, Dàlia, Margarida…), les roses han donat un nom femení ben bonic: Rosa, Roser i Rosó. Però en cercar significats o usos de rosa n’hem descobert més que no pensàvem. Del gra de blat de moro que s’obre com una flor quan s’escalfa i que amenitza les tardes de cinema se’n diu crispeta, però també rosa o roseta.

Hi ha una altra rosa que omple de llum i colors les esglésies, en diem rosassa o rosetó, però també rosa o rosó. Alhora, la granissada vermella i incòmoda que produeix la malaltia de la rubèola recorda, pel color, les roses. És per això que aquesta afecció també s’anomena rosa.

L’adjectiu rosa

El color rosa vesteix en forma de llaç una reivindicació valenta, la de la lluita contra el càncer de mama.

D’altra banda, el Termcat també recull que l’adjectiu català rosa s’utilitza sobretot en l’àmbit homosexual. No només en català, també en castellà, francès (rose) i anglès (pink). Se sobreentén, doncs, que formes com comerç rosa, discoteca rosa, diner rosa indiquen que està adreçat al col·lectiu homosexual.

L’adjectiu rosa també crea un binomi d’alta rellevància per Sant Jordi, perquè ajuntat a novel·la crea tot un gènere literari ben amorós: la novel·la rosa.

La rosa, sempre tan optimista

Hi ha paraules que inevitable sempre estan envoltades d’un imaginari que les acompanya sempre. El mot rosa sempre és positiu, vital, saludable, feliç, alegre i bonic. Ho té tot, i és tant positiva la rosa que fins i tot dona nom a un color on l’amor s’hi posa.

  • A la rosa, l’amor s’hi posa.
  • Conservar-se com una rosa en remull.
  • Dir-li cara de rosa.
  • Fresc com una rosa.
  • Color de rosa.
  • Ja sap bé la rosa en quina mà es posa.
  • La rosa d’abril en val mil.
  • La rosa per ser rosa ja és prou hermosa.
  • La rosa, brava cosa!
  • Tenir una rosa a cada galta.
  • Estar sobre un llit de roses.

Les dites són reflex d’aquest ventall de positivitat que sempre he envoltat la rosa, tot i que la cultura popular, com a bona observadora de la realitat, ha fet èmfasi en la part defensiva de la flor: les seves espines. És per això que també hi ha refranys com No hi ha rosa sense espines.

Què vols saber del Sant Jordi 2024 a Barcelona?