(ACN) L’escriptor Eduardo Mendoza ha publicat ‘Tres enigmas para la Organización’ (Seix Barral), una novel·la de detectius impregnada de comèdia i sàtira social. L’autor torna a l’escena literària tres anys després de la publicació de ‘Transbordo en Moscú’, el tancament de la trilogia de les aventures de Rufo Batalla i l’anunci posterior de la seva retirada. Per això, reconeix que ha pogut cuinar aquesta nova aventura amb “molta llibertat”, agafant-se a un gènere que coneix de primera mà però amb el seu toc personal, “sense dissimular”.
Havia anunciat que es retirava
L’anunci de la publicació d’una nova novel·la per part de l’autor ha agafat molts per sorpresa, i és que ell mateix, fa ja un temps, va anunciar que es retirava. Avui ha afirmat que aquesta era la “idea inicial”, però que també va estar escrivint fins que en va sortir aquesta novel·la.
Pel que fa als ingredients, la novel·la compta amb una bona dosi d’humor, un element propi de l’univers Mendoza que el mateix autor reconeix que s’ha de tractar amb certa cura. “En l’humor s’ha de saber en quin moment parar perquè si et passes de llest, no funciona”, ha insistit en una trobada amb els mitjans de comunicació aquest dimecres.
Una història ambientada a Barcelona en ple franquisme
La novel·la està ambientada en la ciutat de Barcelona. Creada en ple franquisme i perduda enmig de la burocràcia institucional del sistema democràtic, l’Organització sobreviu amb dificultats econòmiques i en els límits de la llei, amb una reduïda plantilla de personatges extravagants i malavinguts. En aquest context, un dels grups haurà d’iniciar una perillosa investigació per descobrir si tres casos molt diferents estan relacionats entre si.
L’autor ha assegurat que la història que explica el llibre no té “res a veure” amb la realitat, ni pel que fa al tema ni tampoc al contingut. “És una novel·la que comença i acaba, i m’agradaria que es llegís d’aquesta manera, ja que no està basada en fets reals“, ha insistit. Mendoza també ha afegit que, pel que fa a la ubicació, no hi havia una “intenció” de retratar la ciutat, tot i que “és inevitable fer-ho” si s’expliquen l’ambient, les persones que hi viuen o les localitzacions.
Mendoza ha definit la seva nova proposta com una novel·la “d’intriga” en clau d’humor amb uns personatges que, tot i treballar en un context coral, són d’allò més “individualitzats”, sobretot a l’hora de presentar la seva vida privada.
