Un mural de rajola de sis metres per dos amb il·lustracions de la reconeguda artista Pilarín Bayés permet als visitants de la Maternitat conèixer la història de la Casa Provincial de la Maternitat i Expòsits, creada a finals del segle XIX per acollir mares solteres i infants abandonats.
En aquest gran plafó, ubicat en una paret exterior del pavelló Cambó del recinte, Bayés utilitza una tècnica innovadora, que permet reproduir en rajola un dibuix més petit fet per la il·lustradora. S’hi poden veure cinc escenes de l’època, il·lustracions relacionades amb la cura de les gestants, el part, la cuina, el bany dels nadons i l’escola, tant per a mares com per a infants.
En declaracions a betevé, Bayés explica que és un mural per “tenir un record les dones que van viure la maternitat d’una manera difícil i dels que les van intentar ajudar.” I, afegeix, “perquè tothom recordi la seva mare”.
Bayés explica que, en aquella època, la societat feia patir molt les mares solteres, i que allà les noies trobaven “una empara, una ajuda, que anava des del moment de parir fins a l’ensenyament dels nens cap als 6 o 7 anys”. L’escena central del mural és un part. Assegura que la majoria de pintors no en pinten “perquè són homes”, però afirma que ella el representa perquè “és un moment gloriós” .
Una altra de les escenes representa els nadons dormint a cura d’una monja. Bayés explica que “les mares dormien com unes santes, i això a casa no passa, era un dormir gratificant” . També s’hi representa el moment del bany, en què les mares aprenen com mantenir nets els nadons amb el suport d’una monitora. Hi apareixen també diverses il·lustracions de grups de nens jugant i a escola.
El mural s’ha incorporat al Fons Historicoartístic de la Diputació de Barcelona, propietària del recinte i responsable del projecte. La intenció és que sigui un reclam perquè els infants que visitin la Maternitat coneguin, amb el llenguatge visual característic de la il·lustradora, la funció originària de la Maternitat.
La història de la Maternitat
El projecte de la nova Casa Provincial de la Maternitat i Expòsits el va redactar l’arquitecte Camil Oliveras i es va iniciar l’any 1890 amb la construcció del Pavelló de Lactància. L’any següent es va construir el Pavelló de Desmamats, mentre que els dedicats a malalties infeccioses i a la bugaderia (actualment seu de l’Arxiu Històric de la Diputació Barcelona) es van començar el 1893. Després van arribar altres serveis, com la mateixa Maternitat.
La institució va ser modèlica pel que fa a la modernització de les infraestructures amb pavellons específics, com la sala d’esterilització, quiròfans, sala de rentat i cura dels nadons, rentat mecànic de la roba, solàrium artificial, sala d’incubadores i desinfecció dels biberons.
A partir de l’any 1920 es van construir nous espais, projectats per l’arquitecte Josep Goday, dedicats exclusivament a l’atenció de les dones com el Pavelló Rosa, el Pavelló Blau i la Policlínica. També el Pavelló Hèlios, per tenir cura dels nens tuberculosos i, finalment, el 1953 el Pavelló Cambó, projectat per Manuel Baldrich, va servir per ampliar la secció infantil.
