El 14 de març del 2020 ja és una data històrica: és l’inici del confinament per fer front a la pandèmia. Aquest dijous farà quatre anys de la declaració de l’estat d’alarma a Espanya pel coronavirus. Durant un mes el confinament va ser total i després va continuar amb diverses etapes. En un principi semblava que només serien 15 dies i va significar un canvi radical en les vides de tots els ciutadans que van veure’s tancats a casa, amb limitació de moviments, sense poder veure la família ni els amics, ni les persones malaltes als hospitals ni a les residències. La mascareta va sorgir com un nou complement imprescindible, fins i tot fet a casa, i les vacunes, un salvavides al qual agafar-se per tornar a la normalitat.
Era un moment històric, que calia documentar, i Emilio Morenatti, fotoperiodista, ho va fer amb un treball que va merèixer el Premi Pulitzer: “Ningú imaginava el que venia”. El fotoperiodista ha explicat al ‘bàsics’ que veia el que estava passant a Itàlia i ja va començar a preparar-se per anticipar-se i preparar una possible cobertura.
“Vaig abordar la pandèmia des de la vulnerabilitat”
Imatges d’hospitals o residències des de la distància, visites de familiars a través dels vidres, protegits o amb les noves tecnologies fent d’intermediari. Morenatti va poder captar aquests moments íntims i ho va fer buscant una alternativa als hospitals, que eren inaccessibles: “No hi ha una intenció de censura, però en aquell caos en què no hi ha un protocol, tanquen les portes dels hospitals. Vull pensar que és per seguretat quan les autoritats estan sobrepassades”. Per això, va decidir acostar-se als centres d’atenció primària i a la població vulnerable, gent gran que s’havia quedat sola: “Vaig abordar la pandèmia des de la vulnerabilitat”.
Morenatti va sortir als carrers quan no hi havia ningú i els va recórrer en patinet captant imatges inèdites de la ciutat buida i la gent buscant el contacte humà i l’aire a través de finestres i balcons.
L’Ajuntament ja havia constituït un gabinet de crisis
Dins de les institucions la situació es va començar a treballar abans de l’inici del confinament. “Al principi va haver-hi un moment de perplexitat, però va durar poc. A l’Ajuntament de Barcelona, tres setmanes abans de l’estat d’alarma, ja es va constituir un gabinet de crisis“, explica Gemma Tarafa, exregidora de Salut de l’Ajuntament de Barcelona.
“Vam veure que tenim un model residencial que fa aigües”
Tarafa creu que “anticipar-se, planificar-se i coordinar-se van ser les tres qüestions que ens van ajudar, ningú estava preparat per a això”. També considera que la pandèmia va deixar molts aprenentatges, però també lliçons que s’han d’abordar i revertir: “Vam veure que tenim un model residencial que fa aigües per tot arreu”.
La soledat també va ser un factor que va irrompre en la societat, la manca de contacte humà va ser una constant durant el confinament.
Diferència entre pandèmia i confinament
Per Morenatti hi ha una diferència entre pandèmia i confinament. Per a ell hi ha una part positiva d’aquells tres mesos tancats: “El confinament és el que es va viure a casa i si hi ha un entorn familiar potent i agradable es van construir moltes coses allà“.
Els investigadors van deixar el laboratori per explicar la covid
La pandèmia va generar experts amateurs a interpretar estadístiques, corbes de contagis, Rt, PCR, incidències… Però qui realment interpretava dades i podia donar informació fiable eren els investigadors, com Enric Álvarez, investigador del BIOCOM-SC de la UPC, que de cop van sortir de l’anonimat dels laboratoris: “Ens va tocar explicar les primeres informacions, destil·lar-les, i hi havia moltes coses que encara no sabíem”.
També van ser responsables d’explicar i informar en un llenguatge entenedor per a una població sobrepassada per una sobreinformació i Álvarez explica que va ser tot un aprenentatge i reunions diàries amb l’equip. Però a més també eren els portaveus d’altres tipus de notícies: “Arribaven males notícies clares. Recordo les primeres dades d’on s’havien produït els grans contagis a Àsia i era l’esquema d’una residència”.
“La sensació que hi ha persones vulnerables ha quedat”, sentencia l’investigador del BIOCOM-SC.
