Els números 7, 9-11, 13 i 24 del carrer de Lancaster van concentrar en pocs metres i en poc temps diversos exemples de la pressió immobiliària que pateixen algunes finques al Raval Sud. La història amb més ressò va ser la de l’Ahmed, al 13, sobretot després que la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, acusés l’empresa MK Premium de “violència immobiliària” i aquesta la denunciés per “injúries i calúmnies”. Però a més d’aquest, al programa ‘bàsics’ també vam explicar altres casos que hem recuperat gairebé dos anys després.

Número 13: l’Ahmed contra MK Premium

Després d’adquirir tot el número 13, el grup MK Premium va aconseguir buidar ràpidament l’edifici d’inquilins oferint-los diners per marxar. Tots ho van acceptar, menys l’Ahmed i la seva família, que tenien contracte fins al 2019 i que van querellar-se contra l’empresa, la qual acusaven de “mobbing”. Tot i que l’empresa va oferir a l’Ajuntament comprar la finca, la situació de l’Ahmed no s’ha desencallat fins a aquest agost. Ara ha accedit a un pis de lloguer de la Mesa d’Emergència municipal i s’ha mudat al carrer d’en Robador. Paga un preu assequible, d’uns 100 euros els primers dos anys, i està satisfet amb el canvi. Tot i així, reivindica que “hi ha moltes famílies amb dificultats i m’interessa que se solucioni no només la meva situació, sinó la de tothom”.

Números 7 i 9-11: de la venda, al lloguer social

En el seu dia, la venda del 13 va posar en alerta els veïns dels números 7 i 9-11, que eren del mateix propietari. Els temors es van veure agreujats, com va explicar aleshores Zebida Saci, per les visites de desconeguts, acompanyats de l’administrador, que s’interessaven per detalls estructurals de l’edifici. La preocupació tenia fonaments: les negociacions per vendre els 41 habitatges ja estaven en marxa quan l’Ajuntament va decidir comprar les tres finques per 5,6 milions d’euros el juliol de l’any passat. Ara, la Zebida, com la resta de veïns, respira tranquil·la perquè “sabem que no ens quedarem al carrer”. Estan en espera que avanci el projecte de rehabilitació, mentre se solucionen alguns problemes de manteniment dels quals no es feia càrrec el propietari anterior. Hi ha, però, una altra qüestió: “Continua havent-hi pisos que fan servir els llauners i segueixen venent i passant droga”, denuncia.

Número 24: les “mares de Lancaster”

En paral·lel, els veïns d’un altre bloc, el número 24, van intentar a finals del 2017 aconseguir una solució per al seu cas. Diverses persones, entre les quals vuit dones amb menors, conegudes com les “mares de Lancaster”, hi vivien ocupant-lo il·legalment. Reclamaven (fins i tot amb una ocupació de la seu del districte) un reallotjament per l’estat de degradació de l’edifici. I de fet, l’immoble el van desallotjar finalment els bombers pel risc d’esfondrament. Les vuit “mares de Lancaster” van ser reallotjades en habitatges municipals repartits per Ciutat Vella. Wendy Sena, per exemple, viu ara al Born, “en un pis en bones condicions”. Reconeix, però, que li agradava més viure al Raval, “perquè estàvem juntes totes les famílies, unides, i els nens no se sentien mai sols”.

Ara, inseguretat i comerç

L’impuls de les mobilitzacions ha tingut, a més, un altre efecte: el naixement d’un grup veïnal, Acció Lancaster, que ara centra els esforços a lluitar contra la delinqüència. “Estem parlant de problemes de llauners, de droga, soroll, baralles“, explica el portaveu, Jordi Callejo, que ho va denunciar també al ‘bàsics’. Un altre front és intentar dinamitzar el carrer, que s’ha quedat sense cap comerç els darrers anys i “que ara mateix és un carrer mort als matins”.