La pandèmia de la covid ha deixat una estela de pobresa a Barcelona i ha accelerat iniciatives com el primer equipament per a dones sense llar de la ciutat. Fa un any va obrir portes el Centre Residencial d’Inclusió (CRI) la Llavor, a Sant Genís dels Agudells i, durant aquest temps, s’hi han allotjat 51 dones. De les 18 que ja n’han sortit, el 70 % s’han pogut refer i deixar enrere el carrer. Ara bé, per a moltes el camí no és gens fàcil.
Segons Charo Sillero, de Sant Joan de Déu – Serveis Socials, el gran repte és trobar feina per a les usuàries en situació administrativa irregular. De fet, són el 53 % de dones de La Llavor i suposa “un hàndicap més, una dificultat més perquè la dona pugui fer el seu itinerari i recuperar-se”, lamenta. La Lesbia Sarmiento n’és un exemple: es troba en plena batalla per aconseguir de nou la documentació.
Estava treballant, amb la documentació… però ara m’han denegat l’asil
Ella té 54 anys i en fa un que s’allotja a l’equipament. Va arribar a Barcelona des de Veneçuela a finals del 2019 i va estar dormint quatre mesos al ras, a prop de L’Aquàrium. “Em deien que no podia llogar cap habitació perquè no tenia feina”, relata la Lesbia. Més tard, va poder treballar, així com posar els papers en regla, però tot es va esfumar: “Estava molt il·lusionada i de sobte em retiren la targeta vermella i em deneguen l’asil“.
La Fundació Ared s’encarrega de buscar un lloc al món laboral per a les dones de La Llavor. Mentre les ajuden amb els tràmits burocràtics, els fan cursos de català i cultura general per aconseguir l’informe d’arrelament social a Catalunya i, més tard, una feina. “No decaiem mai (…) però poden passar quatre anys des que arriben fins que se’ls dona el permís de treball“, critica Pepa Morato, directora de l’entitat.
Mireia, usuària de 52 anys: “Al carrer no t’escolten”
Sigui com sigui, Charo Sillero recorda que l’objectiu de l’estada a l’equipament ─que és temporal─ és que les usuàries puguin sortir-ne amb habitatge propi i feina. La Mireia Sobregués, de 52 anys, confia no haver de passar mai més cap nit a la intempèrie. “Aquí ens escolten (…) Quan estàs al carrer pràcticament ningú t’escolta“, reflexiona. Segons Sillero, perquè es recuperin la clau és la sororitat i donar-los les eines per empoderar-se.
Les últimes dades publicades per l’Ajuntament de Barcelona estimen que una de cada 10 persones sense llar de la ciutat són dones. Ara bé, des que aquest i el centre La Violeta ─promogut per Assís des de l’abril─ es van engengar, són menys les que dormen al ras: si el gener del 2020 n’eren 134, el març del 2021 n’eren 87. De fet, el consistori atribueix la caiguda precisament als equipaments que s’han obert l’últim any a la ciutat.
El CRI la Llavor té 40 places i està pensat per a dones majors d’edat que es troben en situació d’exclusió social i residencial, que no tenen ingressos ─o bé no són suficients─ per accedir a un habitatge digne. Està gestionat per Sant Joan de Déu – Serveis Socials amb la col·laboració de la Fundació Ared i finançat pel consistori, i dona continuïtat a un dels allotjaments d’emergència oberts per l’esclat de la covid-19.
