La targeta vermella dona dret a les persones refugiades a l’accés a la sanitat, a empadronar-se, a treballar (un cop passen els primers sis mesos) o a obrir un compte bancari. Són drets reconeguts, però que sovint no poden exercir per la desconeixença d’empresaris, entitats bancàries o propietaris que busquen llogaters. Es tracta d’un document que s’expedeix automàticament quan es formula la sol·licitud d’asil i que es renova cada tres o sis mesos, depenent del cas.
Segons entitats com la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CEAR), el desconeixement sobre la targeta genera situacions de vulneracions de drets bàsics. Un fet que sovint s’agreuja en el temps, per l’actual bloqueig administratiu. Es calcula que a tot l’estat hi ha 42.000 persones esperant una resposta a la seva sol·licitud d’asil. El temps mitjà d’espera és de més d’un any (concretament 430 dies). Segons Helena Zarco, del Servei d’Assessorament Jurídic de CEAR, això fa que les persones refugiades hagin de viure més temps amb la incertesa i “l’angoixa” que suposa no saber si es podran quedar a viure aquí. De fet, les entitats recorden que la majoria de les sol·licituds d’asil es rebutgen. L’any passat, es van descartar el 65 % de les peticions.
