Les dones que viuen al ras a Barcelona són un col·lectiu reduït però, tot i així, sumen gairebé un centenar. Segons les últimes dades de l’Ajuntament ─del març del 2021─, a la ciutat hi ha 87 dones que dormen al carrer, un 35 % menys que el gener del 2020, quan eren 134 dones. El consistori atribueix la davallada a dos factors: als centres per a dones sense llar que s’han obert els darrers mesos i a una baixada de la mobilitat per la pandèmia.

Tanmateix, la xifra és encara elevada i està lluny de l’objectiu del govern municipal: “Per arribar a tenir zero persones al carrer, encara ens queda molta feina per fer”, afirma Laura Pérez, tinenta d’alcalde de Drets Socials. Pérez insisteix que cal treballar en la prevenció i defensa els tres dispositius que ara funcionen només per a dones: els centres La Llavor i La Violeta i el Centre de Primera Acollida (CPA) de Sarrià, amb un total de 120 places.

Dones estancades al carrer se n’han sortit

Segons la tinenta d’alcalde, en aquests equipaments no només se’ls ofereix un sostre, sinó que estan pensats perquè les usuàries guanyin autonomia i puguin centrar-se en el futur. De fet, des que s’han posat en marxa, s’hi han allotjat dones amb una llarga trajectòria al carrer i que fins ara rebutjaven els albergs o altres centres perquè no s’hi sentien còmodes. “Es vinculen a la xarxa pel tipus d’allotjament que ara oferim”, diu Pérez.

La violència masclista, el detonant perquè una dona acabi al carrer

L’Ajuntament assegura, doncs, que, amb els tres centres, s’ofereix a les dones “el que realment necessiten”. Segons la tinenta d’alcalde de Drets Socials, s’ha millorat la intervenció en matèria de violència masclista i també l’atenció sociolaboral que se’ls dona. De fet, des que es va inaugurar La Llavor, l’octubre passat, tres de les 40 usuàries viuen en un habitatge compartit.

Una de cada 10 persones sense llar són dones

Segons el balanç que aquest dimarts ha presentat el consistori, les dones suposen el 9,4 % del total de persones que no tenen sostre. Un percentatge que, des de l’any 2008, quan se’n van començar a recollir dades, ha fluctuat sempre entre l’11 % i el 15 %. Aquest 2021 s’ha baixat per primera vegada del llindar del 10 %, en un moment en què el sensellarisme està creixent al conjunt de grans ciutats europees.