Aquesta és una història de dones que lluiten per l’habitatge. Una és Núria Marcet, té 91 anys i sempre que pot baixa al carrer per evitar que desnonin veïns seus, al Gòtic. Les altres protagonistes han perdut precisament casa seva, però busquen una segona oportunitat a La Llavor, un equipament per a dones soles sense llar. De moment el que han trobat, en la Núria, és una font d’inspiració.
La relació es remunta a mig any enrere, poc després que es posés en marxa La Llavor, a Sant Genís dels Agudells. La història de Núria Marcet que va explicar el ‘bàsics’ en un reportatge va captivar les responsables d’aquest centre residencial d’inclusió (CRI). “És un referent, amb una vitalitat, una força i una creença ferma en els drets”, descriu Charo Sillero, de Sant Joan de Déu – Serveis Socials, l’entitat que gestiona l’equipament amb la col·laboració de la Fundació Ared.
I d’aquella admiració ha sorgit ara aquesta segona part: el bateig com a Llar Núria Marcet del pis que hi ha dins del centre. “Per mi és un honor”, diu Marcet, afalagada per l’homenatge. “Em dona un goig molt gran perquè el feminisme està aquí, està a buscar per a tothom un món més igualitari i just”, sentencia.
Accent femení
De fet, tots els espais de La Llavor porten noms de dona, personatges femenins que han triat les mateixes usuàries per considerar-les referents en algun àmbit. En total, el centre acull 40 dones, set de les quals comparteixen pis. “És l’última porta fins a una vida autònoma”, explica Sillero. Tot i un context advers per a la inserció laboral, han aconseguit en aquests sis mesos que algunes usuàries ja hagin refet la seva vida després del pas per l’equipament.
L’Oraima és una de les residents del pis que ho estan intentant. Es va quedar sense feina amb l’estat d’alarma, el març de l’any passat, i va decidir posar-se a estudiar per obtenir un títol de perruqueria. “Es va complicar perquè havia de pagar matrícula i després ja no podia mantenir les classes i pagar el lloguer”. Derivada pels Serveis Socials, a La Llavor ha trobat “una tranquil·litat” i ara combina l’estudi amb les pràctiques. Espera que això li permeti “estalviar suficientment per poder marxar del centre sense abandonar la formació”.
