Després de les vacances, ens proposem fer una llista de títols per afrontar el retorn a la feina (que enguany es presenta amb incerteses) i poder destriar les novetats que realment valen la pena.
1
‘The boys’
Eric Kripke. Amazon, 2019 – actual
La segona temporada de la sèrie d’Amazon, que preserva la incorrecció política de la primera, és un dels plats forts de l’inici de curs. Una bona prova de l’èxit de ‘The boys’ és que portàvem molts mesos parlant-ne i la campanya promocional de la segona temporada ha estat molt persistent durant l’estiu. Aquesta sèrie, recordem-ho, tracta sobre la doble cara d’un grup de superherois, que a la vida pública semblen els nostres salvadors però a l’esfera privada són uns assassins sense escrúpols controlats per una multinacional. La segona, que també té vuit episodis i uns efectes visuals extraordinaris, manté el llistó de la primera, amb aquest to entre irreverent, punyent i imprevisible que l’ha convertit en una de les grans sèries actuals. El millor de tot continua sent com dispara contra els clixés del gènere i la tendència de la societat a entronitzar-ho tot sense fer qüestionar-se res.
2
‘High fidelity’
Sarah Kucserka i Veronica West. Hulu, 2020
Si del que es tracta és de deixar-se de superherois i mirar de cara els problemes sentimentals, el millor que podem fer és veure ‘High fidelity’, una nova adaptació de la novel·la de Nick Hornby, en aquest cas protagonitzada per una dona. Tot un encert, perquè permet modernitzar alguns plantejaments del llibre i dona una perspectiva completament nova a alguns dels seus plantejaments. La sèrie preserva els monòlegs mirant a càmera, la música com a personatge i algunes dinàmiques entre els personatges que ja van caracteritzar l’adaptació cinematogràfica amb John Cusack, però dona la volta a unes quantes situacions i sap introduir molts matisos a la seva protagonista, una gran Kravitz. De fet, tota la part dramàtica està molt més desenvolupada, fins al punt que en alguns passatges adapta millor el llibre que la pel·lícula. S’estrena demà a Starzplay.
3
‘Away’
Andrew Hinderaker. Netflix, 2020
Hilary Swank és una astronauta que s’embarca en una perillosa missió al nou drama de Netflix. Aquesta actriu meravellosa té dos Oscars i sembla que no ha acabat de trobar el seu lloc a la indústria. Aquesta producció de Netflix ho refia tot al seu talent i sort d’això, perquè en termes dramàtics no és precisament un paradigma d’originalitat. És la història d’una astronauta que s’embarca en una missió internacional perillosa i ha de gestionar el dolor que li suposa no saber si podrà tornar a veure el seu marit i la seva filla. No és cap desastre, però acaba fent la sensació que la història s’havia explicat moltes vegades i força millor que aquí.
4
‘Territorio Lovecraft’
Misha Green i Jordan Peele. HBO, 2020
Jordan Peele i J. J. Abrams produeixen aquesta sèrie fantàstica que es mou entre gèneres i registres diferents. Té episodis molt bons, com el pilot; en té de desastrosos, com el segon, i també en té d’irregulars. Segurament els problemes de fons ja els té la novel·la que adapta, la història d’un jove exsoldat que va a la recerca del seu pare desaparegut i acaba topant-se amb un univers ple de monstres, societats secretes i realitats amagades. El millor de la sèrie és quan es deixa de romanços, abraça obertament el fantàstic i el terror, i el converteix en metàfora dels nostres monstres particulars, sobretot els que crea el racisme. I com dèiem, està plena de cites que en alguns casos ajuden a enriquir-la i en d’altres li resten agilitat.
5
‘La extraordinaria playlist de Zoey’
Austin Winsberg. NBC, 2020
Un musical que aconsegueix ser més interessant del que apuntava, perquè si bé posa de bon humor i està plena de moments divertidíssims, també s’endinsa en reflexions gens convencionals sobre l’amor i la pèrdua. És la història d’una noia que, després d’un accident en un hospital, desenvolupa l’habilitat de visualitzar els pensaments aliens com a números musicals. Això té avantatges, com poder comunicar-se amb el seu pare malalt, però també inconvenients, com descobrir que el seu millor amic està enamorat d’ella. La selecció musical, les coreografies i la interpretació de Jane Levy atrapen des del primer episodi i ja no et deixen anar.
6
‘Dollface’
Jordan Weiss. Hulu, 2019 – actual
Les històries d’amor i desamor estan guanyant terreny, aquest any, però, afortunadament apareixen sèries que saben trencar amb els tòpics i portar el gènere a altres terrenys. És el cas de ‘Dollface’, una sèrie sobre la tendència a desconnectar de tot i de tothom quan es té parella. La seva protagonista es lliura completament a la vida en parella, però quan aquesta s’acaba farà mans i mànigues per reconnectar amb les seves amigues de tota la vida. Per descomptat que elles no li posaran gens fàcil. L’argument sembla molt convencional, però l’originalitat de ‘Dollface’ és com se’n riu dels clixés de la comèdia romàntica. Aquí la protagonista no veu números musicals, però la sèrie juga a mostrar la literalitat de les situacions que travessem quan estem en una crisi sentimental. Per exemple, la protagonista posa un m’agrada a Instagram al noi que acaba de conèixer i es presenta la policia a casa seva per posar-li una sanció per una acció tan reprovable. Kat Dennings, la seva protagonista i productora, està absolutament fantàstica.
7
‘Ted Ladso’
Brendan Hunt, Joe Kelly i Bill Lawrence. Apple, 2020
Un fenomen habitual entre tanta oferta és que moltes sèries acaben passant desapercebudes perquè la plataforma que les acull no tenen la mateixa atenció que d’altres. Una de les que més pateix d’això és Apple, que aquest estiu ha estrenat aquesta divertida comèdia esportiva,’Ted Lasso’. Jason Sudeikis és un entrenador nord-americà que mira d’adaptar-se la Lliga de futbol anglesa en aquesta comèdia esbojarrada. L’actor ja el va interpretar en una sèrie d’anuncis promocionals de la cobertura de l’NBC de la Premier League. El personatge és un entrenador nord-americà que intenta no prendre mal entrenant un equip de futbol anglès, però el xoc de cultures i personalitats l’aboca a tot de situacions absurdes i molt divertides. La sèrie reparteix a costat i costat, perquè és tant una paròdia del simplisme nord-americà davant tot allò que no coneix com una visió plena d’ironia dels costums britànics. A banda dels guions, esplèndids, si la sèrie funciona tan bé és per Sudeikis, que té un domini de la comèdia realment lloable.
8
‘El col·lapse’
J. Bernard, G. Desjardins i B. Ughetto. Canal+, 2019
Per acabar, aquest estiu hem vist també alguna sèrie que ens ha posat davant del mirall, no sé si serà la millor sèrie de l’any, però no hi ha dubte que és la sèrie del 2020. Em refereixo a ‘El col·lapse’. Estrenada a Filmin, ‘El col·lapse’ s’ha convertit en la sèrie que millor il·lustra el 2020 malgrat haver estat pensada per al 2019. Aquesta mirada a diferents situacions límit durant una fallida global del sistema s’assembla a aquest 2020, però sobretot és un advertiment al món al que ens aboquem. La sèrie aconsegueix que cadascun dels seus episodis sigui diferent de l’altre i que només els uneixi el fet d’estar rodats en un únic pla seqüència. Els meus preferits, per l’angoixa que transmeten, són el de l’illa i el de la benzinera.
