La mort de George Floyd per la policia dels Estats Units i les seves conseqüències han reobert el debat sobre el paper de la ficció a l’hora de mostrar i combatre el racisme. Fem un repàs de les sèries que millor tracten la xenofòbia i que contribueixen a combatre-la.
1
‘Así nos ven’
Ava DuVernay. Netflix, 2019
‘When they see us’ va arribar a Netflix fa exactament un any per posar el focus a la història dels coneguts com Els Cinc de Central Park, els joves de Harlem que van ser acusats injustament de l’assalt i violació d’una dona. La història reconstrueix els fets, el judici i sobretot el calvari dels seus protagonistes. Les denúncies de la minisèrie eren vigents fa un any i ho són ara: parla de brutalitat i impunitat policial, de prejudicis racials, de les deficiències de la justícia i de la necessitat de posar-hi remei. És una creació d’Ava DuVernay, que justament és una de les veus més compromeses amb el paper de la ficció per recordar d’on venim i la importància de conscienciar la societat sobre el seu racisme estructural.
2
‘Seven seconds’
Veena Sud. Netflix, 2018
De la creadora Veena Sud, és la història d’un adolescent negre que és atropellat per un policia i aquest s’escapa. A partir d’aquí, la sèrie mostra el patiment de la família, decidida que es faci justícia, i les investigacions d’una policia, també afroamericana, que sospita que els seus companys encobreixen el culpable. És una radiografia d’unes tensions racials que han persistit als llargs dels anys i se centra particularment en el que hi ha podrit en un cos policial, on es prenen decisions en funció del color de la pell. La sèrie ofereix una diagnosi molt precisa d’una societat que ara, amb George Floyd, ha tornat a demostrar que és molt lluny de superar els seus problemes.
3
‘The good fight’
Michelle King, Robert King i Phil Alden Robinson. CBS, 2017 – actual
Tenim sèries que tracten específicament aquest tema, i d’altres que ho converteixen en part indissoluble de trames més àmplies, com és el cas d’una de les sèries en emissió més aplaudides: ‘The good fight’. Aquest “spin-off” de ‘The good wife’ és eminentment una sèrie judicial centrada en els casos de les seves protagonistes, però cada episodi acaba tractant un tema que els permet denunciar les derives de l’Amèrica de Trump. I entre aquestes temes hi ha, des del primer dia, el racisme, que és tractat tant des del punt de vista laboral, perquè el bufet on treballen els personatges està dirigit per advocats afroamericans, com del polític, perquè s’hi critiquen molt sovint els prejudicis racials i com aquests es tradueixen en conflictes socials. La sèrie ens alerta que Trump és el responsable d’una regressió moral que ens pot portar al desastre.
4
‘Watchmen’
Damon Lindelof. HBO, 2019
Si parlem de diagnosis sobre el racisme als Estats Units hem de parlar de la immensa ‘Watchmen’, una sèrie d’HBO que adapta un còmic molt celebrat, però ho fa d’una manera molt inesperada. En lloc de fer una versió canònica, explora el seu llegat i la seva vigència, explicant una història inserida en el seu mateix univers però amb una identitat i una narrativa pròpies. Com al còmic, la cosa va d’una realitat alternativa a la nostra en què Robert Redford és el president dels Estats Units i els superherois estan fora de la llei. I si l’hem posat en aquesta llista és perquè el Ku Klux Klan és un dels eixos de la història, que de principi a final és un al·legat molt contundent contra el racisme i aquella cara fosca d’Amèrica que és més viva del que ens pensem. És una sèrie imprescindible.
5
‘Dear white people’
Justin Simien. Netflix, 2017 – actual
Hi ha una sèrie de Netflix que posa el focus en l’àmbit acadèmic i ho fa amb un estil molt punyent: ‘Dear white people’. El títol és la frase amb què una de les protagonistes introdueix el seu programa de ràdio universitari, des d’on vindria a resumir les denúncies de la sèrie i més preferentment aquells prejudicis i sobreentesos als quals es veu abocada una persona pel color de la seva pell. La sèrie agafa el motllo de la comèdia juvenil per donar-li la volta, ja que parla de les dificultats amb què es troben les minories socials en uns àmbits acadèmics amb majoria de blancs. La gràcia de la sèrie és que ho fa amb un estil molt directe i sense pèls a la llengua que pot enganxar tot tipus de públic.
6
‘Black-ish’
Kenya Barris. ABC, 2014 – actual
No és fàcil abordar temes com el racisme amb humor, tot i que sovint és absolutament necessari i és el que aconsegueix una sèrie que ja fa uns quants anys es riu de la percepció que és té dels afroamericans a Amèrica: ‘Black-ish’. Durant sis temporades, ‘Black-ish’ ha jugat a radiografiar els tòpics racials des de la perspectiva d’una família afroamericana que ha triomfat a la vida i es mou per les classes altes, però igualment afronten situacions absurdes i delirants pel fet de ser negres. Aparenta ser una sèrie molt lleugera, però en el fons la sèrie és un torpede contra la mania d’interpretar la societat en funció de l’origen o el color de la pell. Només s’ha de comparar ‘Black-ish’ amb sèries dels 90 com ‘Cosas de casa’ per adonar-se de la diferència de perspectives entre l’una i l’altra.
7
‘Atlanta’
Donald Glover. FX, 2016 – actual
Quan et centres en una comunitat, sigui quin sigui el gènere, és inevitable tractar els seus problemes socials i Donald Glover ho ha sabut fer com ningú en aquesta sèrie mai prou reivindicada que és ‘Atlanta’. És una paràbola excel·lent sobre com el lloc d’on vens determina la persona que pots arribar a ser, i més quan els temes racials s’imposen a altres consideracions. La sèrie ressegueix les desventures quotidianes d’un personatge que prova de tenir la vida que vol malgrat que té tots els indicadors en contra, i la història també mostra la dificultat de sobreviure als prejudicis i la brutalitat policials. La sèrie, d’un realisme hipnòtic, té uns grans guions i ha disparat la carrera del seu creador i protagonista, Donald Glover, que ja treballa en la tercera i quarta temporades.
8
‘O. J.: made in America’
Ezra Edelman. ESPN, 2016
Aquesta sèrie documental analitza el cas d’O.J. Simpson i les seves conseqüències des de la perspectiva racial. Està dividida en cinc parts i explora no només el cas judicial protagonitzat pel famós esportista i actor, sinó unes devastadores conseqüències socials que s’allarguen fins als nostres dies. Va guanyar l’Oscar al millor documental i no és estrany, perquè és una de les obres millor narrades i muntades que ha donat el gènere durant la darrera dècada.
