La maternitat i la paternitat sempre han estat un tema fonamental a la ficció, i a les sèries de televisió hi ha un bon grapat d’exemples que tracten les seves contraindicacions.
1
‘Bendita paciencia (Breeders)’
Chris Addison, Simon Blackwell i Martin Freeman. FX, 2020
‘Breeders’ s’ha estrenat a HBO i és una sèrie divertidíssima sobre les parts més dures de ser mare o pare. Els protagonistes es coneixen, s’enamoren, s’ajunten i tenen un fill. Després un altre. I és clar, la cosa té bons moments i farien el que fos pels seus fills, però tenir-los també trastoca la seva vida fins a extrems impensables. La sèrie brilla justament perquè posa el focus en aquelles coses que et porten al límit de la teva resistència, i també aquells elements de la maternitat i la paternitat que comporten una renúncia permanent, tant des del punt de vista íntim com professional. Mentre la mires, rius i pateixes en idèntica proporció. Les interpretacions de Martin Freeman i Daisy Haggard són esplèndides.
2
‘Better things’
Pamela Adlon. FX, 2016 – actual
Pamela Adlon estrena la quarta temporada de la seva sèrie sobre la dificultat de ser mare soltera a la societat de l’espectacle. La sèrie tracta temes molt seriosos amb un sentit de l’humor molt punyent i, a més, fa un diagnòstic poc complaent sobre la societat de l’espectacle. La protagonista és una actriu més a prop dels 50 que dels 40, que ha de tenir cura de dues filles que tot el dia es barallen i una mare que tot el dia li retreu totes les decisions. I com si amb això no n’hi hagués prou, topa amb la realitat que Hollywood no li perdona que es faci gran i cada dia li costi més trobar bons papers. Pamela Adlon escriu, produeix i protagonitza la sèrie, i hi certifica que és un dels grans noms de la televisió actual.
3
‘Mira lo que has hecho’
Berto Romero. Movistar, 2018 – actual
La comèdia de Berto Romero sobre la paternitat estrenarà aquest any la tercera temporada. Una sèrie que juga molt bé amb l’efecte mirall, perquè el Berto hi fa d’ell mateix, és justament la gràcia d’aquesta sèrie, com juga amb el metallenguatge. A la primera temporada s’endinsa amb humor en tot el que representa l’embaràs i el naixement, i de mica en mica la història va obrint el ventall per reflexionar com ens transformen els fills, com ens afecten la vida de parella i com ens marquen fins i tot la nostra manera de treballar. És una sèrie molt divertida i molt ben dialogada, i per a mi el millor que té és com reflecteix realitats i situacions amb les quals és molt fàcil identificar-se. Ara estem pendents de saber quan s’estrena la tercera temporada, prevista per a aquest any.
4
‘The letdown’
Alison Bell i Sarah Scheller. Netflix, 2017 – actual
Una sèrie australiana de Netflix que diu unes quantes veritats perquè posa l’accent en la crua realitat de la majoria de dones, que quan són mares passen a ser vistes només com a mares, i si deixen de fer per un sol moment el que s’espera d’elles s’aboquen a una infinitat de prejudicis del seu entorn. Alison Bell és la creadora i guionista d’aquesta sèrie que es mira les coses amb humor, però al mateix temps no desaprofita l’ocasió per donar un parell de bufetades als marits absents i als vicis d’una societat que hauria d’anar canviant alguns supòsits. Té dues temporades de sis episodis cadascuna.
5
‘Madres trabajadoras’
Catherine Reitman. CBC/Netflix, 2017 – actual
Des del Canadà ens arriba aquesta sèrie que s’endinsa en les dificultats d’un grup de mares per conciliar la vida familiar i la professional. Tracta sense pèls a la llengua i posant molts exemples de fins a quin punt hem de superar unes quantes convencions socials. La història se centra en el punt de vista de quatre mares amb realitats familiars diferents però que tenen en comú la seva lluita diària per preservar la identitat i la vida professional malgrat la maternitat. Tot i que és una sèrie de llarg recorregut, perquè ja fa quatre anys que és en emissió, és una gran desconeguda que mereix molta més atenció. La seva creadora i protagonista, Catherine Reitman, és una habitual de la sèrie de culte ‘Colgados en Filadelfia’.
6
‘Good girls’
Jenna Bans. NBC/Netflix, 2018 – actual
Aquest és un altre cas de sèrie que no apareix mai entre les més vistes, però va seguint un camí ferm i amb una audiència molt fidel. Les protagonistes són tres mares de família que es troben en una situació econòmica molt delicada i acaben decidint que assaltaran un supermercat per poder afrontar tots els deutes. No inventa la sopa d’all, però visibilitza realitats que sovint costen de veure a la ficció, i entre les seves protagonistes hi ha la gran Christina Hendricks.
7
‘This is us’
Dan Fogelman. NBC, 2016 – actual
‘This is us’ s’ha convertit en una de les sèries més vistes del planeta, i també una de les que més juga amb les emocions de l’espectador. Soc el primer a admetre que està molt ben feta, que juga hàbilment amb les línies temporals i que recull una gran herència de ficcions televisives sobre la família. Però, i és un però en majúscules, també penso que es passa de frenada buscant la llàgrima de l’espectador, que té girs impossibles i que s’ha acabat convertint en una caricatura d’ella mateixa. És la història de tres germans i els seus pares a diferents èpoques, i cada temporada se les ha arreglat per prendre decisions més efectistes que l’anterior. Però no hi ha dubte que ha sabut captar l’atenció del públic.
8
‘Succession’
Jesse Armstrong. HBO, 2018 – actual
Aquesta crònica de la successió d’un magnat s’ha convertit en tot un fenomen i va guanyar l’Emmy a millor sèrie dramàtica. És la història de la relació complexa entre el propietari d’una gran corporació mediàtica i els seus fills, que rivalitzen per quedar-se amb el seu tron. Enganxa perquè els personatges no tenen ni un pam de net i destil·la una mala bava extraordinària. Les seves dues temporades són impagables!
