Des que hi ha ficció televisiva que hi ha assassinats per resoldre, i per això el Pep Prieto ens ha fet una selecció de sèries d’abans i d’ara per posar a prova les nostres aptituds com a detectius. Preneu-ne nota!
1
‘The outsider (El visitante)’
Richard Price. HBO, 2020
‘El visitante’ dona la justa mesura d’una de les evolucions naturals del gènere, perquè sempre ha flirtejat molt amb el fantàstic i la insinuació que vivim envoltats de realitats invisibles i molt tèrboles. Aquesta magnífica sèrie adapta un llibre de Stephen King i tracta sobre la investigació de la mort d’un nen que apareix amb unes ferides poc comunes. I resulta que el principal sospitós era a dos llocs a la vegada. ‘El visitante’ juga a hibridar dos gèneres que no s’han tingut mai mania i se’n surt molt bé gràcies a un esplèndid repartiment i unes atmosferes que aconsegueixen impregnant-te. Portem tres episodis i han estat esplèndids.
2
‘Truth be told’
Nichelle D. Tramble. Apple, 2019
Adoptin la forma que adoptin, els relats criminals continuen essent imprescindibles a la televisió. I, de fet, els que tenen uns aires més clàssics continuen funcionant com el primer dia. Per això si es busca una proposta que recordi aquells misteris de les nostres sobretaules, hi ha sèries tan solvents com ‘Truth be told’. No només és un thriller competent, sinó que tracta temes tan necessaris com els prejudicis racials o el paper dels mitjans de comunicació en la percepció dels successos. La sèrie gira al voltant d’una periodista que fa un podcast sobre casos criminals i que fa 18 anys es va convertir en un fenomen perquè va ajudar a empresonar el sospitós d’un crim. Quan troba noves proves que demostrarien la seva innocència, obre la seva pròpia investigació. Octavia Spencer és una versió moderna de Jessica Fletcher en aquesta sèrie, que també compta amb rostres tan coneguts com Aaron Paul.
3
‘Una confesión’
Paul Andrew Williams. BBC, 2019
Si parlem de sèrie negra, hem de parlar dels britànics, perquè per a ells és un gènere preferent. A més, no paren de sorprendre amb aproximacions que trenquen amb el motllo, com passa amb ‘Una confesión’, que compta, per cert, amb un vell conegut de l’audiència, Martin Freeman! El protagonista de ‘Sherlock’ fa aquí un notable canvi de registre, perquè interpreta un policia que se salta totes les regles del joc per poder atrapar un misteriós assassí. És una sèrie negra negra, també en el sentit que no n’hi ha un pam de net, i es dedica a explorar els racons més obscurs de la investigació. ‘Una confesión’ versa sobre on acaba la justícia i comença la venjança, i també ens convida a reflexionar sobre el que és just i el que no, en un món on s’han perdut totes les brúixoles morals. És una sèrie amb més matisos dramàtics del que és habitual i tant Freeman com la resta del repartiment funcionen a un nivell altíssim.
4
‘The confession killer’
Robert Kenner i Taki Oldham. Netflix, 2019
I si parlem de crims, també hem de parlar, encara que soni redundant, de “true crimes”… Ara mateix és el gènere televisiu que més sap treure profit de les amenaces que ens envolten. Un exemple és ‘The confession Killer”, una sèrie documental, sobre un dels assassins en sèrie més pertorbadors dels anys 80: Henry Lee Lucas. Aquest assassí ha inspirat pel·lícules, però també nombrosos assassins de la ficció i en aquesta minisèrie es proposen posar el focus sobre el seu cas i també aquelles coses sobre el personatge que sovint es perden enmig dels titulars. Aquest home va ser condemnat per tres crims, inclòs el de la seva pròpia mare, i posteriorment va confessar centenars d’assassinats. Alguns van resultar ser certs, però d’altres no, i ‘The Confession Killer’ aprofita aquestes contradiccions per mostrar el que hi ha de podrit en el sistema policial i judicial, i també per furgar en aquelles disfuncions de les societats que permeten monstres com aquest. És d’aquestes que, mentre la mires, no et pots creure el que t’expliquen sigui real.
5
‘Twin Peaks’
Mark Frost, David Lynch. CBS/Showtime, 1990 – 2017
Hem parlat d’estrenes o sèries en emissió, però això de convertir el crim en l’eix d’una sèrie ve de molt, molt lluny. Tots els procedimentals venen d’aquest tipus de premissa, però la narrativa moderna, en televisió, neix amb un nom propi: Laura Palmer i ‘Twin Peaks’. Aquesta sèrie va marcar una era, sobretot perquè aquí les aparences enganyaven més que mai! Al final, a banda de les seves extraordinàries innovacions i uns personatges inoblidables, crec que si ‘Twin Peaks’ ha transcendit el seu temps i el seu moment és perquè va torpedinar les nostres expectatives com poques coses ho han fet a la televisió. Recordeu que justament el seu reclam era “qui ha matat Laura Palmer?”, i com que aquesta pregunta no tenia una resposta convencional ens va canviar la nostra percepció del gènere. Per cert, que és tota una experiència veure ara les tres temporades, perquè David Lynch va aconseguir que la tercera fos el perfecte mirall del que va suposar la primera per als nostres sentits.
6
‘The Killing’
Veena Sud. AMC/Netflix, 2011 – 2014
La sèrie negra sempre acaba trobant la manera de fundar nous segells, encara que a la llarga acabin repetint-se massa a ells mateixos, i aquest és el cas de ‘The Killing’. Vist en perspectiva, sembla mentida que fos un remake, però ho era, de la danesa ‘Forbrydelsen’, de la qual en va saber capturar l’essència sense acabar-la de superar mai. El mèrit de la versió nord-americana és que va convertir-se en la inspiració d’un bon grapat de sèries criminals que mostraven la investigació des de diferents perspectives, i també perquè va consolidar el talent de Mireille Enos i Joel Kinnaman. Tot i que després uns i altres es van passar de rosca amb el nombre de temporades i alguns dels finals eren inversemblants de tant que volien sorprendre. Però vaja, el seu mèrit és indiscutible i no tingueu cap dubte que algun dia algú ressuscitarà la marca.
7
‘True Detective’
Nic Pizzolatto. HBO, 2014 – en emissió
Parlant de marques, l’antologia és un format televisiu que també ha sabut crear les seves. Pot semblar un tòpic a hores d’ara, però si parlem de sèrie negra hem de parlar de ‘True Detective’. Tot i que la seva influència ha quedat una mica perjudicada per la sensació que no saben què fer-ne, crec que ja és hora de reivindicar-la com cal. La primera temporada continua sent la millor, perquè a més va ser clau per entendre el thriller televisiu actual gràcies a la seva aposta per convertir un crim molt tèrbol en el centre de la narració, però ni la segona temporada era tan desastrosa com s’ha volgut vendre ni la tercera mereixia passar com una estrena més. Et diré més, la tercera temporada està en alguns moments a l’altura de la primera, i el cas que explica està resolt amb una filigrana temporal que s’ha de veure. HBO continua sense aclarir-ne el futur, però espero que tinguem una quarta entrega.
8
‘Wisting’
Trygve Allister Diesen. Viaplay, 2019
Segur que acabarà havent-hi més casos, perquè el gènere mai no descansa, però a finals de febrer no ens podrem perdre ‘Wisting’. Aquesta sèrie basada en les novel·les de Jørn Lier Horst se centra en un assassí en sèrie nord-americà que actua en territori noruec. I és una sèrie que sembla a prova de remakes, perquè l’argument se centra en un assassí en sèrie nord-americà que mata per primera vegada en territori noruec, i això obliga els investigadors dels dos països a treballar plegats per poder detenir-lo. Una molt bona idea basada en una saga de novel·les negres molt populars a Noruega.
