(ACN) La crisi de la covid-19 podria arrossegar 93.000 persones més a viure en la pobresa a Catalunya. Segons l’últim informe d’Oxfam Intermón, abans del coronavirus hi havia unes 990.000 persones en aquesta situació, mentre que en l’etapa postcovid ja se superaria el milió de persones. La nova pobresa suposaria un augment del 9,4 % i que aproximadament una de cada set persones a Catalunya sigui pobra.
A tot l’estat, els nous pobres serien més de 700.000, fins a arribar als 10,8 milions de persones en total. En contrast, segons dades de l’organització, 23.000 milionaris espanyols han vist augmentar el valor de la seva riquesa en 19.200 milions d’euros des dels inicis de l’estat d’alarma i fins a principis de juny.
Les comunitats autònomes que registren un increment percentual més elevat de la pobresa són les Balears, Castella i Lleó, Aragó i Catalunya. A tot el món, la pandèmia podria incrementar en 500 milions el nombre de persones en la pobresa.
Migrants i dones
El document posa en relleu que, en només 22 dies, 900.000 persones es van donar de baixa a la Seguretat Social a l’estat per la paralització de l’activitat econòmica, amb especial afectació en sectors com la construcció o l’hostaleria, en què el 73 % persones corresponen a grups de cotització baixos, amb més presència de dones, joves i perfils de baixa qualificació.
En el cas de la població migrant, avisa l’ONG, la seva taxa d’atur el 2020 podria quedar deu punts per sobre de la de les persones nascudes a Espanya i la probabilitat de perdre la feina, segons les estimacions de l’organització, és d’un 149 % sobre la població de nacionalitat espanyola. Oxfam Intermón també calcula que l’impacte de la covid-19 pot fer que una de cada tres persones per sota el llindar de la pobresa sigui una persona migrant.
Davant d’això, l’entitat defensa un procés de regularització administrativa “ampli i extraordinari”, que s’incrementi l’accés al permís de treball i residència i que es garanteixi l’accés a l’ingrés mínim vital dels grups en situació més vulnerable, com sol·licitants d’asil o famílies amb nens i nenes, independentment de la seva situació administrativa.
Mesures per reduir la precarietat
Entre les mesures que reclama Oxfam hi ha una demanda perquè les administracions públiques evitin la temporalitat i controlin les condicions de subcontractació, a més d’incrementar la inversió pública en el sector de les cures i incorporar les treballadores de la llar al règim general de la Seguretat Social. L’organització també proposa mesures fiscals, que calcula que suposarien uns ingressos d’almenys 10.000 milions d’euros. Per exemple, reformar l’impost al patrimoni.
