En la setmana del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, volem fer evident que, malgrat hi ha encara molt camí a recórrer, moltes són les dones que han estat pioneres en el seu àmbit professional. I un món on encara s’ha de treballar molt per la igualtat real entre home i dona és el de la música clàssica. Per això presentem diversos casos de dones que han marcat d’alguna manera la història de la música.
1
Caterina II de Rússia, la Gran
Szczecin (Polònia), 1729 – Sant Petersburg, 1796
Normalment a Caterina II l’associem al fet que va ser tsarina per l’abdicació del seu marit, Pere III de Rússia, però hem de tenir present que, entre d’altres, gràcies a ella existeix el museu Hermitage al Palau d’Hivern de Sant Petersburg, perquè era allà on dipositava les col·leccions d’art que adquiria i encarregava per impressionar els seus convidats. Durant el seu regnat es creu que va comprar fins a 90 mil obres d’art.
Caterina II va rebre una educació molt refinada, en especial en l’àmbit artístic. I quan van fer-la casar amb Pere III va arribar a una cort, la russa, on la música no existia. És per això que va importar la idea del mestre de capella, és a dir, el compositor que organitza la vida musical del palau. I, entre d’altres, va convidar a la cort compositors com Paisiello, que va estrenar ‘El barber de Sevilla’ a Sant Petersburg l’any 1782. És a dir, Caterina II va importar els més importants músics italians a Rússia, i això va provocar que la música culta arribés a aquell país. I d’aquesta manera, va néixer la tradició musical russa que, amb el pas dels anys, va donar pas a noms com Txaikovski, Xostakóvitx o Prokófiev.
2
Clara Wieck
Leipzig, 1819 – Frankfurt, 1896
A Clara Wieck la coneixem amb el nom de casada, per tant, Clara Schumann, ja que va casar-se amb Robert Schumann. Segurament aquest casament va eclipsar el seu talent, però va ser una virtuosa pianista i compositora, tot i que va dedicar més temps a la interpretació que a la composició. Clara va ser una nena prodigi que va fer concerts al llarg de la seva infància. El seu no va ser un cas aïllat, ja que altres nenes van poder demostrar el seu talent al piano, però en arribar a l’edat de casar-se es retiraven de l’escena pública. Ella, tot i tenir vuit fills i una vida molt complicada, mai no va deixar els escenaris, de fet, va tocar el piano fins pocs anys abans de morir. I això no era gens habitual en aquella època, ja que una dona casada havia de quedar-se a casa a cuidar dels fills i del marit, i ella va decidir que no podia deixar de tocar. I així va fer.
3
Cosima Liszt
Bellagio, 1837 – Bayreuth, 1930
Cosima Listz, filla de Franz Liszt, va posar tot el seu talent per fer-nos arribar la música d’un dels més grans genis de tots els temps. Cosima va ser el resultat d’una relació extramatrimonial del seu pare, però la seva vida sempre va estar molt relacionada amb la música, tot i que no va ser ni intèrpret ni compositora. Inicialment va casar-se amb Hans von Bülow, un cèlebre director i deixeble de Liszt; però en conèixer Richard Wagner, i a causa de l’infeliç matrimoni amb Von Bülow, ho va deixar tot pel compositor alemany.
Wagner va compondre ‘L’idil·li de Siegfried’ per celebrar el naixement del seu fill i el casament amb Cosima. Ell era 24 anys més gran que ella, i junts van crear el festival Wagner de Bayreuth, però en morir Wagner ella va agafar les regnes i va fer del festival una cita imprescindible per a qualsevol amant de l’òpera. De fet, Wagner només va dirigir dues edicions del festival, la resta van anar a càrrec de Cosima fins a l’any 1911. Actualment, una altra dona el dirigeix ―la besneta de Wagner i Cosima, i rebesneta de Liszt―, Katharina Wagner, que del 19 de març al 5 d’abril dirigirà ‘Lohengrin’ al Liceu.
4
Antonia Brico
Rotterdam, 1902 – Denver, 1989
Quantes dones heu vist dirigir una orquestra? De mica en mica cada cop en són més, però desgraciadament encara són molt poques les que poden pujar al podi per dirigir les grans orquestres del món. La primera va ser Antonia Brico. A dia d’avui la coneixem poc, potser la pel·lícula ‘La directora d’orquestra’, de Maria Peters de l’any passat, ens ha ajudat a conèixer-la millor, però va ser tota una revolucionària.
Amb formació com a pianista, la seva vocació era la de dirigir i va topar-se amb un mur d’incomprensió. Tothom li assegurava que no podia fer-ho. El motiu? Que era una dona, i les dones no sabien dirigir (com que no ho havien pogut fer mai…). Òbviament ella va demostrar que no era així, i gràcies al seu talent i tossuderia va aconseguir ser la primera dona a dirigir la filharmònica de Berlín, i la de Nova York.
5
Anne-Sophie Mutter
Rheinfelden (Baden), 1963
La gran virtuosa del violí Anne-Sophie Mutter, que amb només 14 anys va ser la primera dona convidada a tocar com a violinista solista amb la filharmònica de Berlín, i tot gràcies a l’interès musical que li va despertar al gran Herbert von Karajan. I no va ser cosa fàcil, pel que sembla l’orquestra no va veure amb bons ulls que una nena toqués com a violinista solista. Però el talent va prevaldre i Mutter ha estat, i és, un dels noms més imprescindibles del món del violí.
El món de les orquestres ha estat un món molt masclista durant molt de temps, hem de tenir present, per exemple, que la filharmònica de Viena no va obrir-se a les dones fins a l’any 1999, i va ser gràcies a l’arpista Julie Palloc.
