La paritat en els òrgans de direcció és encara una assignatura pendent. Només el 27 % de les empreses tenen igualtat entre homes i dones als consells d’administració malgrat que la llei del 2007 d’igualtat insta les companyies a ser paritàries.
“És una llei de segon rang perquè com que no es compleix deu ser que no és tan important com d’altres”
La membre de Tamaia Viure sense Violència Carme Vidal ho atribueix a la manca de sancions en cas d’incompliment de la llei: “La normativa no hi obliga i no hi ha sancions previstes i, per tant, moltes empreses la incompleixen sense cap problema. És una llei de segon rang perquè com que no es compleix deu ser que no és tan important com d’altres”, considera Vidal.
Obligar, i no “procurar incloure” les dones
La clau radica en com està redactada la llei, que especifica que les grans companyies “procuraran incloure” dones als consells d’administració per garantir un equilibri: “I si no ho procuren, no passa res. Això fa molt difícil treballar en aquest sentit d’equitat de gènere. Des del 2007 fins ara ja hem vist que procurar no és suficient”, critica.
Per això, el Govern espanyol es planteja refer la normativa per incloure-hi l’obligatorietat de les empreses de mantenir una quota mínima del 40 % de dones als òrgans directius.
Les quotes de gènere ja s’apliquen a les candidatures electorals
A Espanya, l’establiment de quotes de gènere a les candidatures electorals ha obligat els partits polítics a formar llistes amb presència equitativa de dones i homes i això s’ha traduït en un canvi als parlaments, el Senat i els ajuntaments: “En llocs on no estàvem acostumats a veure dones ara sí que n’hi ha, i és important que hi siguin perquè es converteixen en models per a altres dones i, sobretot, per a nenes que quan les veuen s’hi poden veure projectades”, diu Vidal.
La feminista recorda que organitzacions internacionals com les Nacions Unides, el Consell d’Europa o la Unió Europea donen suport a la introducció de les quotes. De fet, Carme Vidal assegura que sense l’obligació de garantir l’equitat “és com si el món anés coix” perquè les dones tenen una gran trajectòria i aportacions que poden contribuir a qüestions fonamentals com l’agenda política.
Noruega obliga les empreses a tenir una quota mínima de dones des del 2003
A Europa hi ha diferents països on ja s’aplica aquesta obligació per garantir l’equilibri de gènere en càrrecs de poder. Un exemple n’és Noruega: “L’any 2003 va obligar les empreses a complir la quota i no van tardar gens a actualitzar-se perquè si no la normativa n’establia la dissolució”, explica Vidal.
Suècia és un altre país amb una llarga tradició en polítiques d’igualtat i, de fet, encapçala la llista d’estats que treballen en la igualtat elaborada per l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE). França, Alemanya i Itàlia també han impulsat mesures però en aquests últims casos són molt recents i encara no es pot avaluar l’impacte que han generat.
