L’Aina Núñez, l’Ana Brenes, la Isabelle Laudenbach i la Cristina López formen LaboratoriA, un projecte entorn de la feminitat que pren el flamenc com a camí d’experimentació íntima i artística. Sobre la base d’aquest gènere, el ball, el cant i el toc es barregen dalt de l’escenari amb altres llenguatges visuals suggeridors i trencadors. Elements com cordes o una indumentària sorprenent complementen i donen encara més força a una expressivitat plena de sinceritat i emoció.
“Als assajos ens preguntem què és per a cadascuna ser dona i tampoc ho tenim clar”, explica la Cristina mentre l’Ana afegeix: “Jo crec que ara tinc més dubtes que quan vaig començar”.
“En el procés de creació també està la nostra recerca personal.”
El procés de creació de LaboratoriA Flamenco Project és un acte col·lectiu i personal alhora. Arran de les trobades que tenim i de tant parlar, després endur-t’ho a casa, reflexionar i tornar-ho a compartir juntes”, s’obren possibilitats infinites, afirma l’Aina.
Al ‘Feeel’, LaboratoriA presenta per primera vegada una selecció del seu nou espectacle: ‘Y perdí mi centro’. A més del tema homònim, ens ofereixen ‘Farruca de la dualidad’ i ‘Seguiretiqueta’. L’origen d’aquestes composicions està en la primera residència artística que la formació va realitzar. Durant la trobada, van fer una pluja d’idees de paraules en femení i dues de les que van sorgir van ser “dualitat” i “limitació”.
Dualitat i limitació
‘Farruca de la dualidad’, com indica el mateix títol, està associada a aquest terme: dualitat. Remet a les situacions de fort conflicte intern, a la lluita entre “un jo que et porta a un lloc i un jo que et porta a un altre”, comparteix l’Aina, que també reconeix que, personalment, es va agafar a aquest tema com a eina per endinsar-se en el que li estava succeint: “Intentar agafar-ho, manipular-ho i a partir d’aquí acceptar-ho i viure amb més pau”.
Per la seva banda, ‘Seguiretiqueta’ neix de l’exploració entorn del concepte de limitació. El punt de partida va ser un conjunt de corbates que la Cristina va trobar per atzar al carrer i que li van fer adonar-se com relacionava aquest objecte al masclisme i la masculinitat. El resultat de la posada en comú va ser una creació performàtica que planteja reflexions entorn de les etiquetes i de la seva naturalesa sovint autoimposada.
‘Seguiretiqueta’
‘Y Perdí Mi Centro’
‘Farruca De La Dualidad’
