Divendres, 21 de juny, se celebra el Dia Internacional de la Música, una diada promoguda per la Unesco que té com a objectiu divulgar els valors positius de la música, sobretot la igualtat. Un dels seus impulsors va ser un dels músics més importants del segle XX, el gran Yehudi Menuhin.
Yehudi Menuhin
Nova York, 1916 – Berlín, 1999
Un violinista extraordinari, però també un nen prodigi. Menuhin entenia que la música era un pont entre cultures, servia per unir persones i, sobretot, era una expressió artística que calia reivindicar per la seva capacitat didàctica i com a eina de pau. Per això, l’any 1975 va promoure, des de les Nacions Unides, la creació del Dia Internacional de la Música.
I és que Yehudi Menuhin, a banda de ser un gran músic, també va ser una persona molt solidària. Era de família jueva i, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial el 1939, es va convertir en activista. El 1941 va donar suport a les tropes americanes i aliades; de fet, va fer més de 500 concerts per a ells, per aconseguir fons per lluitar contra el règim nazi i promoure la pau. Quan l’any 1945, concretament un mes després de la caiguda del règim nazi i de la fi de la Segona Guerra Mundial, es van crear les Nacions Unides a San Francisco (més endavant la seu es traslladaria a Nova York), Yehudi Menuhin s’hi va voler implicar molt activament i aquell mateix any va fer un concert en benefici de tots els supervivents als camps d’extermini nazi.
Pau Casals
El Vendrell, 1876 – San Juan (Puerto Rico), 1973
Pau Casals ha estat un dels violoncel·listes més importants de la història, i això li ha donat fama mundial. I precisament ell va usar aquesta fama mundial per denunciar el règim franquista al llarg de tota la seva vida; va viure en l’exili i, fins i tot, va deixar d’actuar en aquells països que van donar suport a Franco un cop finalitzada la Guerra Civil. I és mundialment famós el seu discurs pacifista a la seu de l’ONU el 1971, un discurs pacifista que va pronunciar quan va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides, el dia que es presentava l’himne que Casals havia compost per a aquesta institució.
Daniel Barenboim
Buenos Aires, 1942
Daniel Barenboim, músic argentí de família jueva, va crear, amb el suport de l’escriptor palestí Edward Said, la West-Eastern Divan Orchestra, una formació orquestral amb una particularitat: està formada per músics israelians i dels països àrabs. Però no només això. A través de la Fundació Barenboim-Said, promouen projectes que a través de la música. Volen unir les cultures, a més de donar formació musical a joves sense recursos i, així, proporcionar-los una oportunitat professional.
José Antonio Abreu
Valera (Veneçuela), 1939 – Caracas, 2018
L’any 1975 el músic veneçolà José Antonio Abreu va decidir impulsar un projecte social i musical. El va anomenar Sistema Nacional de Orquestas y Coros Juveniles e Infantiles de Venezuela. Més conegut com a El Sistema, el que volia Abreu era donar oportunitats professionals als joves veneçolans amb pocs recursos a través de la música. És un model d’èxit que ha permès crear l’Orquestra Simfònica Simón Bolívar, una formació de gran prestigi, i que músics com Gustavo Dudamel es converteixin en un dels referents mundials de la música. A Barcelona vam poder gaudir, ja fa unes temporades, de Dudamel i la Simón Bolívar, que van interpretar la integral de les simfonies de Beethoven al Palau de la Música.
Juan Diego Flórez
Lima, 1973
Juan Diego Flórez, seguint l’exemple d’El Sistema, el 2011 va crear Sinfonía por el Perú amb la mateixa idea: que la música esdevingués una eina d’integració social per als joves més desafavorits.
