Aquesta setmana celebrem la castanyada, però també ens deixem endur per la tradició anglosaxona del Halloween perquè ens atreuen les tenebres i els personatges que en sorgeixen. Per aquest motiu compilem un seguit de còmics per estremir-se abans i despr´es de la nit del 31 d’octubre.

Què fer per la Castanyada 2021 i Halloween a Barcelona?

Propostes per viure la castanyada i la nit del 31 d’octubre


1. ‘Drácula’


George Bess. Norma, 2021

Aquesta edició de Norma està realment a  l’altura del personatge i l’obra. És el Dràcula de George Bess, un artista veterà i molt reconegut, col·laborador estret d’Alejandro Jodorowsky,  i un ànima lliure que l’any 2019 va decidir fer-li un homenatge com cal al llibre de Bram Stoker. Els resultats són esplendorosos, i segurament estiguem davant la millor translació al còmic que s’ha fet mai del mite de Dràcula. George Bess decideix ser extremadament fidel a l’obra, de fet, conserva fins i tot l’exploració psicològica dels personatges a través de cartes, diaris i altres escrits. En aquest sentit, Bess s’apropa al concepte de novel·la ilustrada, sense caure en el parany, aportant el seu estil i la seva personalitat, sense perdre mai el fil narratiu i estètic de l’obra original.


2. ‘Moby Dick’


Bill Sienkiewicz. Astiberri, 2021

La novel·la de Herman Melville adaptada al còmic amb el guionista Dan Chichester i d’un dels dibuixants i autors més de culte dels darrers 30 anys, el misteriós Bill Sienkiewicz, un dibuixant amb un estil expressionista, fosc i gairebé radical que tot i ser tan especial va aconseguir accedir al mercat “mainstream” dels superherois, sense perdre l’aura d’autor experimental i de culte. És una adaptació sòbria i respectuosa en el fons, però totalment trencadora i bestial en la forma, i aquí el dibuix de Sienkiwecz és la clau, un dibuix incòmode, angoixant que es va fent cada cop més brut i abstracte a mesura que es desencadena la bogeria entre els tripulants del vaixell. Obra de culte en tots els sentits, no només per la particular visió que aporta Sienkiewicz, sinó perquè és un còmic del 1990 que, incomprensiblement, havia quedat inèdit en castellà i, afortunadament, ara podem comprar gràcies a aquesta edició d’Astiberri. Una edició que condensa en 48 pàgines les 700 pàgines de l’obra original.


3. ‘El amante de Lady Frankenstein’


Hernán Migoya i Patricia Breccia. Sapristi, 2021

L’experiment d’ajuntar dues obres clàssiques com ‘El amante de Chatterley’, de H.D. Lawrence, i ‘Frankenstein’, de Mary Shelley, té uns resultats impactants. L’autor el que fa es fusionar dues obres clàssiques i imaginar una història alternativa amb els dos universos entrellaçats. Una història no apte per a menors de 18 anys. A ‘El amante de Lady Frankenstein’ hi ha molta viòlencia, escenes que estan molt a prop del gore i, sobretot, passatges eròtics realment hardcore en què sexe i violència es confonen. És un còmic que no li té por a la correcció política i que aposta molt fort per temes tabú. Una obra sensacional, que combina l’elegància de la novel·la gòtica i romàntica amb l’esperit dels còmics de terror pornogràfics més underground. 


4. ‘El corazón delator y otros relatos extraordinarios de E. A. Poe’


Alberto Breccia. Astiberri, 2020

Alberto Breccia interpreta cinc dels contes més coneguts d’Edgar Allan Poe. Cada adaptació està feta en una etapa diferent de la carrera de Breccia, i el que ens trobem són cinc simfonies dirigides pel mateix home, però amb músiques totalment diferents. Les adaptacions de Breccia són més aviat visions, visions que surten dels relats originals i que reten el lector amb uns canvis d’estil que resulten xocants. Sense dubte és la més experimental de totes les adaptacions que hem comentat avui, un laboratori en el qual el gran Breccia va posar a prova els límits del que coneixem com a adaptació per dur l’obra a un altre nivell conceptual. Una autèntica joia que també inclou al final esbossos i proves de l’autor que els fans agrairan moltíssim.  


5. ‘´H.P. Lovecraft: Desde el más allá y otras historias’


Erik Kriek. La Cúpula, 2012

Pocs autors de còmic han sabut captar tan bé les atmosferes i horrors dels relats del mestre H.P. Lovecraft, com Erik Kriek. L’holandès té un estil macabre, juga molt bé amb les ombres i es molt rigorós a l’hora de dibuixar els escenaris i detalls d’època, però també dibuixa com ningú les criatures indefinides i més enllà de la comprensió humana que es va inventar Lovecraft al seu imaginari. No fa una mena de novel·la il·lustrada, sinó que sotmet l’univers Lovecraft a les convencions del còmic, i la translació, tot i que no té tot els detalls de l’original, és realment agraïda i fa que la lectura sigui molt més amable i fàcil.


6. ‘Pinocchio’


Frederik Peeters. Astiberri, 2021

Aquí el personatge creat per Carlo Collodi no és un titella de fusta fet per un fuster pobre i paternal. És un robot creat per la destrucció, i Gepetto és un inventor que vol vendre’l a l’exèrcit. Si el que s’ha fet amb les adaptacions de contes clàssics, especialment a Disney, es suavitzar l’obra original, amb ‘Pinocchio’ veiem com l’autor agafa una història més o menys lluminosa, blanca, i la converteix en una conte de terror contemporani. Posa el conte en un context diferent, un escenari actual marcat per la indústria militar, explotació infantil, abusos sexuals, deshumanització, contaminació i alcoholisme. A través del conte, l’autor carrega visceralment contra tot el que està malament en la societat contemporània.