La Generalitat ha aprovat aquest dimarts el decret llei per evitar desnonaments durant l’estat d’alarma i garantir que els grans tenidors ─bancs, fons d’inversió o propietaris de més de 15 habitatges─ ofereixin lloguers socials a les persones vulnerables. La norma estableix que el procés de desnonament s’ha d’aturar fins que la propietat no acrediti que ha ofert un lloguer social als inquilins. Tot plegat amplia una condició que ja preveu la llei d’habitatge 24/2015.
La mesura beneficia només les famílies que disposin d’un informe de risc d’exclusió i paralitza, per ara, els llançaments de persones sense recursos que hagin ocupat el pis d’un gran tenidor entre el juliol del 2019 i el 25 d’octubre. A diferència de la moratòria de desnonaments de l’Estat, prorrogada fins al gener, el decret català és vigent fins al maig i inclou tant famílies afectades per la crisi de la covid-19 com aquelles que ja eren vulnerables.
Que l’Estat mogui fitxa
Segons el govern català, fins aquí arriben les competències de la Generalitat, que demana a l’Estat més implicació. “Que se suspenguin els desnonaments com en la primera onada o bé que ens traspassin les competències per a fer-ho”, reclama la consellera de Presidència, Meritxell Budó. També les entitats miren cap Pedro Sánchez: “L’únic motiu pel qual la Generalitat es veu obligada a regular és perquè no hi ha una regulació estatal“, assegura Santi Mas de Xaxàs, portaveu de la PAH.
“Ningú entén com el govern de Sánchez i Iglésias ens porta un estat d’alarma i, en canvi, no hi ha una suspensió de llançaments. Ens diuen que ens quedem a casa i, al mateix temps, ens fan fora de casa nostra“, lamenta Mas de Xaxàs. Per últim, el nou decret llei, que ha de convalidar el Parlament, també marca que, en cas que Mossos o policia local rebin una denúncia per desallotjar una família vulnerable d’un lloc ocupat, cal que sol·licitin primer un informe urgent als Serveis Socials.
La consellera de Justícia Ester Capella s’ha reunit aquest dimarts a la tarda amb el Col·legi d’Advocats per explicar-los la nova normativa. Ha explicat que el govern confia que els jutges l’acatin i suspenguin els desnonaments fins que els grans tenidors no acreditin que han fet una oferta de lloguer social. “No n’hi ha prou amb dir que s’ha ofert sinó que s’ha d’acreditar”, ha remarcat.
12 milions per a casos d’emergència
A més, es preveu una partida de 40 milions d’euros destinats a habitatge, que es repartiran entre diversos paquets de mesures. En concret, 12 milions es destinaran als casos d’emergència i s’utilitzaran per pagar l’allotjament a famílies sense recursos. En espera que se’ls trobi un habitatge definitiu, podran estar-se en hotels, aparthotels o pisos de particulars. D’aquesta manera, segons va avançar el conseller de Territori, Damià Calvet, es vol donar empara a persones que es troben en situació de vulnerabilitat com a conseqüència de la crisi del coronavirus.
Protegir les famílies vulnerables
El nou decret se suma a les regulacions ja existents en la matèria: el decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, la norma que regula el preu dels lloguers i el reial decret llei del Govern espanyol. El govern català confia que amb aquests instruments n’hi hagi prou per evitar l’expulsió de famílies amb pocs recursos.
Els desnonaments es van paralitzar durant el primer estat d’alarma, una moratòria que el Govern espanyol va decidir prorrogar fins al gener del 2021. Abans que s’aprovés, però, els moviments de defensa de l’habitatge ja havien alertat d’una tardor en què moltes famílies podrien perdre la llar. De fet, segons l’Ajuntament, del 14 de setembre al 23 d’octubre s’han ordenat, com a mínim, 443 desnonaments de famílies en situació extrema de vulnerabilitat a la ciutat.
