“L’home és social o no és”. Segons l’antropòleg Jose Sánchez, aquesta és la premisa que explica el perquè ens costa tant reduir les interaccions socials per frenar els contagis de coronavirus. De fet, per Sànchez això “és el que més pot costar a un ésser humà, perquè tota la seva vida està formada de relacions socials”. Sánchez, que és membre del grup d’investigació en joventut, societat i comunicació de la UPF, ho ha explicat en una entrevista al programa ‘reset’, de betevé.
A aquesta dificultat de reduir les relacions socials, inherent a l’home, se n’hi sumen d’altres de tipus cultural. Per exemple, l’obligació de dur la mascareta posada. “No estem preparats per portar un morrió i interaccionar amb els altres”, afirma. Per Sánchez “és una qüestió d’educació”, i posa d’exemple el Japó. Els japonesos ja portaven la mascareta abans de la pandèmia perquè tenen una actitud de prevenció davant la malaltia. En canvi, aquí es tracta la malaltia com una reacció, és a dir, que primer esperem que hi hagi un símptoma i després reaccionem.
No estem educats en l’autoresponsabilitat
Per aquest expert de la UPF, tampoc l’escola no ens educa en l’autoresponsabilitat. “Les persones no estem educades en la corresponsabilitat del bé comú”, assegura Sánchez. I, per això, explica, ens calen mesures coercitives per poder complir amb les restriccions que ens imposen.
Tot i això, també culpa als governs de la manca de responsabilitat individual. “Quan les persones vegin que els governs estan responent com ho han de fer amb la pandèmia, l’autoresponsabilitat serà major”. De fet, Sánchez recorda que hi ha molts ciutadans que no poden ser autoresponsables perquè, per exemple, no poden deixar d’anar a treballar perquè perden la feina.
