desnonament

Entre el 14 de setembre i el 23 d’octubre els jutjats han ordenat, com a mínim, 443 desnonaments a famílies en situació extrema de vulnerabilitat a Barcelona. Dit d’una altra manera: cada dia se n’han impulsat una desena. Ho conclou un informe elaborat per la unitat antidesnonaments de l’Ajuntament, que també recull que aquests llançaments han afectat 463 menors d’edat i 748 adults. Davant d’això, el govern Colau alerta que la situació pot acabar produint un “esclat social” i insisteix a ampliar la moratòria dels llançaments.

L’escrit, avançat per SER Catalunya i al qual ha tingut accés betevé, també recull que més de la meitat dels desnonaments detectats han estat impulsats per grans tenidors. Això inclou empreses, bancs i persones físiques propietaris de més de 15 habitatges a Catalunya. En molts casos, segueix l’informe, “estan incomplint la legalitat vigent” perquè no ofereixen cap alternativa als inquilins abans de fer-los fora, tenint en compte que el 80 % de les famílies en perill de desnonament es troben per sota del llindar de pobresa.

El govern municipal ha enviat l’informe a l’executiu de Pedro Sánchez, a qui demana de nou que ampliï la moratòria de desnonaments per a les famílies més vulnerables. “Cal parar-los ja”, ha dit la regidora d’Habitatge, Lucía Martín. Mentrestant, el govern català aprovarà aquest dimarts un decret per evitar-los.

“Falta de comunicació” amb els jutjats

El mig miler de desnonaments de l’informe només fan referència a aquells de què l’Ajuntament té constància. La “manca de comunicació” amb els jutjats implica que el consistori ignori alguns processos. A més, l’escrit recorda que el 14,5 % dels desnonaments ordenats són notificats a l’Ajuntament dies abans de l’execució del llançament, fet que fa “gairebé impossible iniciar qualsevol mediació amb la propietat”.

Fonts municipals han explicat a betevé que la unitat antidesnonaments ha aconseguit aturar gairebé nou de cada 10 llançaments ordenats a la ciutat. L’objectiu d’aquest servei és mediar amb la propietat per evitar que la família acabi fora de l’immoble —per exemple— rebaixant-ne el preu o condonant deutes.

Risc d’esclat social

Les persones considerades “en situació extrema de vulnerabilitat” són d’edat avançada o amb malalties cròniques, famílies amb menors i també nuclis monoparentals. A això cal sumar-hi la vulnerabilitat econòmica: són famílies sense estalvis, sense patrimoni i amb ingressos econòmics mínims que els fan impossible pagar el lloguer a preu de mercat.

Els equips de la unitat antidesnonaments reporten “un augment alarmant de la tensió i la crispació veïnal” al carrer i per això demanen prohibir desnonar ningú que sigui vulnerable i més ara, que arriba el fred. “Són molts els països que tenen prohibit fer desnonaments durant èpoques de fred, sense necessitat de pandèmia”, recorda l’informe.