El Museu de Cera es troba al final de la Rambla, en un palauet noucentista del 1867 que havia estat el Banc de Barcelona. L’any 1973, Enrique Alarcón se’l va quedar amb l’encàrrec de fer-hi un museu de cera. L’any 2020, una nova empresa es va fer càrrec de la instal·lació. L’antic museu va viure moltes anècdotes, com l’atemptat feixista del 1981. Carmina Vall Petitpierre, directora del Museu de Cera fins al 2020, recordava aquells fets en aquest capitol del ‘Va passar aquí‘.
Atemptat feixista a la figura del rei
Una de les anècdotes més negatives que ha viscut el museu es va produir el 24 de febrer del 1981, l’endemà del cop d’Estat liderat per Tejero. Un grup de tres persones encaputxades va irrompre al recinte cridant proclames feixistes i va intentar cremar la figura del rei Joan Carles I. El van ruixar de gasolina i li van prendre foc. Després van sembrar el lloc de fulls de mà amb missatges com “Mori el rei” i “Mori la democràcia”, i van marxar.
Com a resultat de l’atemptat, va caldre fer de nou la cara, les mans i els vestuari del rei.
Decapita Colom i Guifré el Pilós vestit de Jaume I
L’any 1982, el vigilant nocturn del museu es va trobar amb una sorpresa ben desagradable. Quan estava fent la ronda habitual, va sentir uns sorolls a les antigues golfes de l’edifici, on hi ha el saló gòtic. Quan hi va pujar, es va trobar unes quantes figures decapitades, entre les quals hi havia les de Colom, Ramon Llull o Guifré el Pilós. També es va trobar el culpable, una persona que s’havia vestit amb la roba de la figura de Jaume I i amb la seva espasa havia tallat els caps de les figures.
Confusió entre realitat i ficció
Les figures del museu són tan realistes que han generat anècdotes ben curioses. Un cop, un home que passejava per la Rambla havent sopat, va veure la figura que hi ha a la finestra del primer pis. Pensant que era un ésser humà, es va posar a parlar amb ella. Veient que no li responia, es va anar escalfant fins a exigir-li que baixés al carrer si s’atrevia a fer-ho.
Aquesta confusió entre realitat i ficció passa de tant en tant. Els treballadors del museu, sovint s’han trobat persones resant davant la figura del papa Joan XXIII.
Carmina Vall Petitpierre, la exdirectora del museu, admetia al 2017 que a ella l’han confós alguna vegada amb una figura de cera quan descansa en una cadira que hi ha davant d’un conjunt que representa l’assalt a la càmera blindada de l’antic Banc de Barcelona. La càmera, amb les caixes fortes, és l’autèntica.
