La bateria antiaèria del turó de la Rovira es va crear per defensar la ciutat de Barcelona. El complex militar tenia com a objectiu crear un cordó de protecció davant els atacs de l’aviació feixista que venien de l’ïlla de Mallorca. El recinte tenia un pavelló de dormitoris on els soldats descansaven entre els torns. Després de la Guerra Civil i fins a les Olimpíades del 92, el cim de la muntanya del Carmel va esdevenir un espai abandonat, per la qual cosa s’hi van instal·lar centenars de famílies en l’època del barraquisme.

Els búnquers de la Rovira es van recuperar com un dels espais del MUHBA, el Museu d’Història de Barcelona, i és un dels indrets preferits per veïns i visitants que gaudeixen d’una vista de 360 graus de tota la ciutat. Un espai que s’ha fet servir sovint com a plató cinematogràfic i on es va rodar ‘Últimas tardes con Teresa’.

‘Últimas tardes con Teresa’, del “pijoaparte” de Marsé

Des del turó de la Rovira es pot veure el barri de Sant Gervasi i el Carmel, els dos escenaris ple de simbolisme d”Últimas tardes con Teresa’. La novel·la presenta un personatge que s’ha convertit en un arquetip, fins i tot en un adjectiu, el “pijoaparte”. 

Va passar aquí