Què hi ha darerre el capcer esglaonat que corona la façana de la Casa Amatller, al passeig de Gràcia? L’estudi fotogràfic dedicat a una de les grans aficions de l’empresari xocolater Antoni Amatller: la fotografia. Ara com ara, aquest curiós espai és encara el més desconegut de l’edifici. “Amatller va néixer el 1851, a l’època que va néixer també el negatiu”, explica l’historiador i director de l’Institut Casa Amatller, Santi Alcolea, “va ser un fotògraf aficionat important, un turista amb càmera fotogràfica“.
Explica Alcolea que la Casa Amatller s’acaba amb una forma inusual, “un capcer esglaonat que és un intent d’integrar l’estudi fotogràfic, sobre el terrat de la casa, amb la resta de l’edifici“, i afegeix que la de la Casa Amatller és “una façana parlant“, un arbre amb moltes “fulles interessants”, com per exemple la que mostra la figura “d’un fotògraf amb una càmera de caixa“.
També a la balconera central hi ha un altre alt relleu de “dos gossos fotògrafs amb el seu trípode”. Són detalls que ens parlen de la gran afició, juntament amb el col·leccionisme de vidre, de l’empresari Antoni Amatller, una afició que després va heretar la seva filla Teresa.
Els viatges de l’alta burgesia
La Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic conserva, estudia i classifica el llegat fotogràfic de l’empresari, que inclou més d’un miler de fotografies. “Ens consta que tenia mitja dotzena de càmeres, entre les quals una de fusta, de 13×18, i també una altra estereoscòpica“, afirma Alcolea. Amb aquesta darrera va disparar diverses fotografies durant el recorregut que va fer remuntant el riu Nil el 1909, “que són un document magnífic de com viatjava la gran burgesia en aquella època.
Entre els àlbums de fotografia de viatge que conserva la fundació, també hi ha el del viatge a Marroc (1903) i el de les instantànies de la ciutat de Ripoll, on l’empresari hi tenia una casa. Aquestes imatges es van publicar a “La Il·lustració Artística” l’any 1891. A més, al pis principal de la Casa Amatller es poden veure dos visors estereoscòpics de la família Amatller, que permetien la il·lusió d’una imatge en 3D.
Sense reconeixement a Catalunya
Amatller va rebre algunes distincions per la seva afició a la fotografia. Va rebre la Medalla d’Or de la Societat Fotogràfica Espanyola, que ell havia fundat conjuntament amb el seu amic i fotògraf Pau Audouard, la de la Societat de Fotògrafs Aficionats de Nova York (1894) i una altra de la Societat Belga de Fotografia.
Alcolea creu que Antoni Amatller “ens donarà moltes sorpreses com a fotògraf aficionat de qualitat”, i afegeix: “En la història de la fotografia catalana, la seva figura encara no està reconeguda. Hem de reivindicar-lo, i quan hàgim explorat a fons el seu llegat fotogràfic podrem calibrar l’abast de la seva importància com a fotògraf aficionat”.
