Per què l’afició del Barça celebra les victòries a la font de Canaletes? La font més visitada de Barcelona, al capdamunt de la Rambla, amaga una història  lligada a l’abastament d’aigua de Ciutat Vella. Al segle XIX seguia sent un centre de trobada que va atreure nombrosos comerços al voltant de la zona.

 El quiosc de Canaletes

El 1878, es va construir a la part alta de la Rambla un petit quiosc de begudes. Amb els anys, aquell petit establiment va ser un espai de tertúlies esportives entre els aficionats dels equips barcelonins, sobretot del Barça i l‘Espanyol, per intercanviar opinions. El local va estar obert fins al 1951, quan va ser enderrocat.

El diari ‘La Rambla’ i les celebracions

El diari ‘La Rambla’, que duia a la capçalera les paraules “Esport” i “Ciutadania”, es va fundar el 10 de febrer del 1930 per Josep Sunyol. Era el primer diari que posava els resultat dels partits en una pissarra, això feia que molts aficionats s’assabentessin de les victòries “in situ” a la Rambla i d’aquí les celebracions a tocar de Canaletes.

Josep Sunyol

Josep Sunyol, president del FC Barcelona i de la Federació Catalana de Futbol, i amb trajectòria política com a diputat d’ERC, va ser una figura clau del Barça. Sunyol i el periodista de ‘La Rambla’ i exfutbolista del RCE Espanyol, Ventura Virgili, van morir afusellats quan es dirigien al front republicà a la serra de Guadarrama. També van ser assassinats el xofer i un capità republicà que els acompanyava, quan van creuar accidentalment el front de guerra i es va endinsar en zona rebel, on van caure en una emboscada i van ser detinguts i afusellats.

La font de Canaletes, un model d’èxit

La font de Canaletes ha donat nom a un model de la Fundició Colomer que es comercialitza a tot el món. El model va ser un encàrrec de la ciutat de Barcelona per la Fira Universal del 1888 i Colomer és l’empresa encarregada de la restauració de la font de Canaletes. És per aquesta raó que podeu trobar fonts de Canaletes a llocs tant diferents com Cuba, a la plaça Barcelona de Buenos Aires, a Cartagena (Colòmbia) , a Montevideo, Puerto Rico, Equador o León (Mèxic). També podeu trobar diferents fonts d’aquest model a diferents carrers i places de Barcelona (n’hi ha 17 més) i a poblacions com Lloret de Mar, Barberà del Vallès, Calaf o Granada.

Ho va explicar Mercè Morales, doctora en història contemporània, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.