Al carrer de les Basses de Sant Pere amb la plaça de Sant Pere, la nit del 23 de juny del 1851, va ser ferit de mort el dirigent demòcrata republicà Francesc de Paula Cuello a mans de la banda coneguda com La Ronda d’en Tarrés.

Barcelona, un polvorí

El 1844 es va crear la Guàrdia Civil amb una finalitat bàsicament rural, ja que el país hi havia fonamentalment camps. En aquella època, Barcelona era un polvorí i la seguretat a la ciutat era un afer complicat. En aquest context de tensions socials generalitzades i d’ambient de Guerra Civil, va néixer La Ronda d’en Tarrés, un grup d’homes de dubtosa fiabilitat que col·laboraven amb l’ordre públic.

La formació de La Ronda

El comissari Ramon Serra i Monclús va fundar La Ronda d’en Tarrés i en va escollir els integrants. Però el més temut era Jeroni Tarrés i, d’aquí, prové el nom del grup. La major part dels integrants de La Ronda provenien del món de la criminalitat. La seva tasca consistia a mantenir l’ordre entre carlins i progressistes, les dues parts enfrontades en la guerra que començava.

A partir del 1849, quan el conflicte es va acabar, es va promulgar una àmplia amnistia que va establir una època de pau. En aquest nou context, calia replantejar la funció i l’existència de La Ronda d’en Tarrés. I es va reorientar cap a la delinqüència comú.

Qui era Francesc de Paula Cuello?

Francesc de Paula Cuello va entrar en política molt jove i es va convertir en un conegut activista que va participar, entre d’altres, a la revolta de la Jamància, el 1943. En aquells anys va anar i venir de l’exili i va patir diversos confinaments, fins que el 1849 va ser beneficiat per l’amnistia general del país. Lliure de nou, es va reincorporar a la vida política.

L’assassinat de Francesc de Paula Cuello

L’assassinat de De Cuello va tenir lloc a la revetlla de Sant Joan, quan ell i altres joves de la seva edat (27 anys) estaven de festa. En aquest context de celebració, algú del grup va llançar una taronja contra una façana i va trencar un vidre. Aleshores va aparèixer La Ronda d’en Tarrés i es va generar una situació de molta tensió; els fanals del lloc es van apagar i va començar una batussa amb bastons i ganivets. De Cuello va caure greument ferit i va morir hores més tard. El crim, doncs, no va tenir a veure amb l’activitat política de De Cuello, que en aquells moments era de normalitat, sinó amb una bretolada de nit de festa.

Un crim impune, però…

El crim va quedar inicialment impune. Però va donar lloc a una intervenció a les Corts per part d’Estanislao Figueras, on es va parlar per primer cop de La Ronda d’en Tarrés en seu parlamentària. Figueras va posar en qüestió la composició de La Ronda, formada per criminals comuns sense la direcció pertinent.

El final de La Ronda

Uns mesos més tard de la intervenció de Figueras, La Ronda va cometre un altre assassinat comú que va revelar els mètodes que feia servir. S’havia convertit en un monstre incontrolable. Però aquest assassinat va suposar la presó dels responsables, inclòs Serra i Monclús, i La Ronda va deixar de ser un instrument pràctic fins a la seva desaparició definitiva el 1854.

Ho va explicar Manuel Santirso, historiador de la UAB, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.