El 1868, durant la revolució coneguda com La Gloriosa, uns exaltats van irrompre al Liceu i van llançar al mar el bust de la reina Isabel II.
Sis anys sense Borbons
El 1868 va esclatar al regne d’Espanya una revolució coneguda com La Gloriosa, o també com la Revolució de Setembre, que va significar el final del regnat d’Isabel II. El destronament d’Isabel II va donar pas al Sexenni Democràtic, sis anys sense Borbons que van incloure el regnat d’Amadeu de Savoia i la Primera República.
De cap, al mar
En el moment d’esclatar La Gloriosa, al Gran Teatre del Liceu hi havia un bust d’Isabel II situat al primer replà de l’escalinata d’entrada. Malgrat els 400 quilos de pes, els exaltats el van arrencar i el van treure a la Rambla. El van lligar amb unes cordes i el van arrossegar passeig avall fins arribar al port. Un cop allà, el van llançar al mar. L’acció volia escenificar el rebuig a la monarquia i, concretament, als Borbons.
Rescatat, oblidat i reaparegut
Temps després, no se sap exactament quan, algú va rescatar el bust d’Isabel II de les aigües del port. Una versió diu que el va rescatar un deixeble de l’escultor Andreu Aleu, autor del bust. Una altra explica que la van trobar per casualitat en uns treballs de manteniment de drenatge. En tot cas, es va guardar al magatzem del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i va quedar oblidat.
Avui, el bust d’Isabel II descansa al magatzem del Museu d’Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. S’hi poden veure els desperfectes causats per l’acció dels exaltats. El nas, els llavis i la barbeta estan trencats de quan va ser arrossegat Rambla avall. Però és un misteri com va arribar des del MNAC al museu de l’Institut del Teatre.
L’autor del bust
Andreu Aleu, l’autor del bust, havia rebut diversos encàrrecs institucionals en aquella època relacionats amb Isabel II. Un n’era una estàtua de la reina de grans dimensions per la Diputació de Barcelona, que va acabar al Palau de la Generalitat i que també va ser destruïda pels exaltats. També va fer un segon bust de la reina, aquest destinat a l’Ajuntament. Aleu també és l’autor del Sant Jordi de la façana de la Generalitat.
Ho va explicar Xavi Casinos, periodista, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
