Al carrer de Bailèn, número 166, hi ha el refugi Elizalde, l’únic refugi industrial de la Guerra Civil, construït per protegir els treballadors de la fàbrica d’automòbils Elizalde.

La fàbrica Elizalde va ser la primera indústria de l’automòbil catalana i el seu primer cotxe va sortir el 1914. Quan va esclatar la Guerra Civil, la Generalitat la va col·lectivitzar i la va declarar indústria de guerra. Per protegir els treballadors de la fàbrica, s’hi va construir el refugi.

Aquest refugi té dues naus de formigó amb volta de canó i una capacitat de 500 persones. Tenia quatre entrades d’obertura al carrer amb una doble porta amb un espai de seguretat entremig, per si hi havia atacs amb gasos. Avui, l’única entrada practicable és la del carrer de Bailèn.

El refugi tenia poques comoditats. Hi ha un espai que se suposa que era la infermeria i una comuna amb vuit seients en dues línies de quatre encarades. Hi ha un altre servei més aïllat i amb més privacitat, probablement per a ús de les dones.

Objectiu del vaixell Eugeni de Savoia

Segons un mite força estès, la fàbrica Elizalde era l’objectiu del vaixell italià Eugeni de Savoia en el bombardeig del 13 de febrer del 1937. Però en realitat, el Savoia tenia com a missió bombardejar el centre de la ciutat i l’atzar va fer que un projectil caigués sobre la fàbrica. El 19 de gener del 1938, en un atac aeri que va començar al Putxet i va acabar a la Barceloneta, també van caure algunes bombes sobre la indústria.

En acabar la Guerra Civil, l’activitat de la fàbrica va seguir i el refugi va ser utilitzat com a magatzem.

El 1951, l’INI va nacionalitzar la fàbrica al·legant motius de defensa nacional. Els anys 60, La Caixa de Barcelona va comprar l’edifici, el va enderrocar i hi va fer quatre blocs de pisos, coneguts com a Complex Elizalde.

A Barcelona es van construir més de 1.400 refugis antiaeris, la gran majoria fets per la societat civil.