L’Ateneu Barcelonès es va fundar el 1872 al Teatre Principal, a la Rambla. Però ben aviat hi va haver una escissió, que va fer trontollar-ne els fonaments. Jordi Casassas, president de l’Ateneu Barcelonès, des de l’any 2014 fins al març de 2021 n’explica la història.

Una entitat burgesa i conservadora

L’any 1860 es va fundar una institució amb el nom d’Ateneu Català. Al costat d’aquesta, hi havia una altra entitat, lúdica i burgesa, anomenada Casino Mercantil Barcelonès. L’any 1872 es van fusionar per crear l’Ateneu Barcelonès.

En aquesta entitat s’hi van reunir membres de l’alta burgesia, però també persones amb professions liberals i intel·lectuals, fonamentalment literarats. L’advocat i futur ministre Manuel Durán i Bas va ser-ne el cap visible juntament amb el director del ‘Diari de Barcelona’, Joan Mañé i Flaquer. Es pot dir, doncs, que l’Ateneu Barcelonès el va fundar la burgesia conservadora.

Llibres i premsa estrangera

L’Ateneu Barcelonès va generar una biblioteca amb les novetats europees que interessaven els socis. També disposava de la premsa estrangera, perquè la burgesia volia estar al corrent del que passava a Europa. Això és el que va donar un pes específic important a l’entitat.

L’escissió per culpa de Darwin

L’Ateneu Barcelonès es va crear en el període històric anomenat “sexenni democràtic”, per tant, una etapa en la que la burgesia conservadora estava a la contra del govern. Amb la fundació de l’Ateneu mirava de tenir una institució que li donés força. Quan va arribar la Restauració, les tornes van canviar i els sectors progressistes de l’Ateneu s’hi van sentir incòmodes. Les desavinences entre conservadors i progressistes dins l’Ateneu es van fer paleses quan es va plantejar la conveniència de fer unes conferències sobre les teories evolucionistes de Darwin. Aquest tema tocava el moll de l’os dels conservadors, entre els que era molt destacat el pes de l’Església i la teoria del creacionisme. Veien en aquetes teories doctrines que podien desestabilitzar les societats tradicionals. Davant d’aquestes discussions, un sector de l’Ateneu es va escindir i va fundar l’Ateneu Lliure de Barcelona. Es van instal·lar a l’edifici on ara hi ha el Centre d’Art Santa Mònica.

El paper clau de Valentí Almirall

Valentí Almirall va ser l’impulsor principal i qui va pagar les despeses de la nova entitat creada el 11 de febrer de 1878. Era un ateneu progressista, on es parlava dels temes prohibits a l’altre ateneu. Representava la cultura europea del progressisme.

Malgrat la potència intel·lectual de l’Ateneu Lliure, l’Ateneu Barcelonès va seguir sent més poderós. Sovint es va buscar la fórmula per reintegrar els membres escindits a l’ateneu conservador.

La qüestió es va precipitar quan Almirall va crear el ‘Diari Català’ i volia mostrar-se més moderat per entrar en política. Per aquest motiu, va deixar d’invertir en l’Ateneu Lliure, que va tancar al cap de tres anys.