Quan va esclatar la Guerra Civil, el juliol del 1936, a Espanya es van començar a construir dos relats completament oposats dels fets. D’una banda hi havia la versió de la República i, de l’altra, la del feixisme que s’havia alçat en cop d’estat. Aquesta polarització del discurs va fer que la propaganda es convertís en un arma més del conflicte bèl·lic amb l’objectiu no només de vèncer, sinó també convèncer, per tal de sumar el favor de l’opinió pública nacional i internacional. És per això que el govern català va crear el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, un organisme liderat per Jaume Miravitlles que va difondre i defensar la causa republicana entre 1936 i 1939. Ubicat en un edifici de sis plantes a la Diagonal, un equip de publicistes, fotògrafs, periodistes i traductors, entre ells Mercè Rodoreda, treballava esperonat per l’avantguarda que vivia el sector de la publicitat a Barcelona. D’allà van sorgir una gran diversitat d’idees, formats i estratègies de comunicació segmentades per tal d’arribar a tots els públics.

La feina del Comissariat queda ara recollida a l’exposició “Aixafem el feixisme”, comissariada per la periodista Ester Boquera, que es pot visitar fins al 5 d’abril al Palau Robert. La mostra repassa les accions impulsades per aquest organisme i les classifica segons l’objectiu al qual estaven adreçades, que podia ser la rereguarda, el front, Madrid o la comunitat internacional. Entre aquests, hi ha llibres de cuina en temps de guerra, visites guiades per a celebritats estrangeres com l’actor Errol Flyn, curses ciclistes des del front o el que s’anomenava propaganda d’atrocitats, destinada a denunciar la violència de les tropes franquistes. El Comissariat va adaptar les seves comunicacions a l’evolució del conflicte, des de l’esplendor dels primers mesos fins als últims moments durant la retirada a l’exili.

“Aixafem el feixisme” en una imatge

El títol de l’exposició fa referència a un dels cartells més cèlebres que va editar el Comissariat. La fotografia mostra de forma al·legòrica una espardenya a punt de trepitjar una esvàstica esquerdada, que descansa sobre les llambordes mullades de l’edifici de la Capitania General del passeig de Colom. Es creu que el peu era el d’un mosso d’esquadra, retratat pel fotògraf i publicista Pere Català Pic, amb l’ajuda del seu fill Francesc Català Roca. Tot i que Miravitlles va arribar a dir que pertanyia a Pere Pi-Sunyer.

La mascota de la revolució

Un dels protagonistes de l’exposició és l’escultura que l’artista Miquel Paredes va lliurar al Comissariat i que finalment van convertir en la mascota de la revolució a la qual calia trobar-li un nom. La primera pluja d’idees preveia Jordi, Patufet o nen català, però finalment es va optar per ‘El més petit de tots’, títol d’una cançó popular d’Els Tres Tambors que ara el grup barceloní Nainonain ha recuperat i és ja la banda sonora de la mostra, on es poden veure les figuretes de la mascota que es van comercialitzar en l’època, entre d’altres formats innovadors.