Durant la Guerra Civil, el doctor Trueta va posar en pràctica un mètode innovador que va salvar milers del vides. Ens ho explica Carmen Pérez aguado, metgessa del Sant Pau i periodista en aquest reportatge de 2017.
Era un dels cirurgians del departament del Dr. Corachán i s’encarregava de rebre els ferits civils que arribaven a l’hospital, que durant la Guerra Civil es deia Centre per a la Defensa Civil de Barcelona.
Els bombardejos feixistes
Els dies 16, 17 i 18 de març del 1938, la ciutat va patir els pitjors bombarejos de la guerra. Van arribar a l’hospital centenars de ferits. Només en un dels bombardejos va arribar més de 300 ferits en només 15 minuts.
En aquells bombardejos, l’aviació italiana va fer servir una mena de bombes d’alumini que esclataven en arribar a terra i produïen milers de petits fragments molt esmolats. D’aquesta manera, la major part de les ferides es produïen a les extremitats inferiors i eren ferides obertes.
El mètode del Dr. Trueta
El perill més gran per a aquells pacients eren les infeccions, perquè en aquella època no existien els antibiòtics ni les sulfamides. El mètode del Dr. Trueta tenia tres fases: neteja, escissió i immobilització. La neteja es feia amb aigua i sabó, amb un raspall si calia. Després s’eliminaven tots els fragments de múscul i os que no fossin viables. Finalment, s’omplia la ferida amb gases ben premudes amarades amb iode i s’immobilitzava amb una escaiola.
A l’Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau hi ha tota la documentació clínica d’aquells anys. Hi ha una capsa amb un títol prou significatiu: “Desapareguts”. Fa referència als pacients que van marxar de l’hospital quan les tropes franquistes van entrar a la ciutat, el 26 de gener del 1939. Moltes d’aquestes persones van marxar a l’exili, a França, amb membres escaiolats. Quan els francesos els van tancar a camps de concentració, els metges dels camps van pensar que tenien gangrenes i els van amputar els membres ferits.
L’exili
El 1939, al final de la guerra, Trueta es va exiliar a Anglaterra, on va exercir la medicina i va ocupar càtedres a Oxford. No va tornar a Catalunya fins al 1965, on va morir 12 anys més tard. Trueta va ser proposat dos cops pel premi Nobel. A Espanya era proscrit pel règim franquista. Va morir a Barcelona el 19 de gener de 1977.
