L’última execució del franquisme pel sistema del garrot vil va tenir lloc a la presó Model amb l’execució de Salvador Puig Antich el 1974. L’advocada del militant anarquista, Magda Oranich, explica com van ser les últimes hores de Salvador Puig Antich, a través d’un recorregut per l’interior del centre penitenciari. 

Una execució ràpida i cruel

L’any 1974 la societat espanyola era conscient que la dictadura s’acostava al final. Però també se sabia que Franco moriria matant. I així va ser.

Malgrat no ser l’última del franquisme, l’execució de Salvador Puig Antich va ser la darrera amb el sistema del garrot vil, un instrument d’una crueltat inimaginable. Oranich era a la sala del costat en el moment de l’execució, el 2 de març del 1974. Recorda que tan bon punt va ser assassinat, el van posar dins una caixa. Quan la van obrir, van veure el cos mort del jove amb el cap tort en una posició antinatural a conseqüència del trencament del coll. “Tot va anar molt de pressa”, diu. De seguida van pujar el cos a un furgó i se’l van endur al cementiri.

La cel·la 443

Quan les autoritats de la Model van saber que Puig Antich seria executat, el van traslladar a la cinquena galeria, pensada per a presoners castigats o amb delictes durs. El van posar a la cel·la 443. Allà va passar les darreres hores de vida. És una cel·la d’escassament quatre o sis metres quadrats, on hi havia, en aquella època, dues lliteres i una tassa de vàter enmig.

“Quina putada!”

Puig Antic va ser detingut el setembre del 1973. Ja no va sortir de la presó fins que el van executar. Tothom, també ell, esperava que l’indult acabaria arribant. Però la mort en un atemptat de Carrero Blanco, president del govern franquista, va precipitar l’execució. Sovint s’ha interpretat l’assassinat de Puig Antich com una venjança. El cert és que Puig Antich esperava l’indult fins al darrer moment. Diuen que les seves darreres paraules van ser: “Quina putada!”.

Una bala perduda. Un judici sense garanties

Puig Antich era un militant anarquista. La policia el va detenir en una emboscada al carrer de Girona. En l’intercanvi de trets va morir un policia, Francisco Anguas Barragán. Puig Antich també va resultar ferit de bala i va ser traslladat al Clínic, on va prestar declaració enmig d’un munt d’irregularitats.

Al consell de guerra es va dictaminar que l’autor del tret mortal havia estat Puig Antich. Ell sempre va sostenir que no havia disparat. En qualsevol cas, al judici no es va permetre practicar cap prova. En investigacions posteriors s’ha pogut comprovar que la bala mortal no va ser disparada per Salvador sinó per alguna de les persones presents, potser un company del policia.

Ho va explicar Magda Oranich, advocada de Salvador Puig Antich, en aquest capítol del ‘Va passar aquí’ al 2018.