A partir del 1957, els infants sense llar van trobar aixopluc, companys i formació a les escoles que van crear uns rics empresaris, les Llars Mundet. L’empresari Artur Mundet i la seva dona van donar 40 milions de pessetes per la construcció. Un grup d’antic alumnes ens explica les seves vivències i records, repassant es fotografies de la infància a les Llars Mudet.

Testimonis en primera persona

Juan Antonio Hernández va estar a les Llars Mundet des de l’any 1957 fins al 1961. Recorda que anar-hi, va ser com si se li obrís el cel. Era orfe de pare i la seva mare no el podia mantenir. Per això, el va deixar a la maternitat. Després va anar a parar a la Casa Tarrida. I, més tard, a la Casa de la Caritat. Però allò era insuportable. Explica que no hi havia vàters, sinó latrines. Només es dutxaven un cop per setmana i amb aigua freda. I el pitjor: passaven molta por perquè era tot fosc. Quan els van dir que els enviarien a Mundet, se’ls va obrir una finestra d’esperança.

El James, el Boniquet, el Palacios… recordo els noms… i quan em van regalar el primer cavallet de cartró.”

Hernández recorda que el primer dia, quan van arribar, els salesians els estaven esperant a baix de tot. Van pujar fins als pavellons resant el rosari. Però tan sols amb veure que era un espai tot obert, sense parets, ja van tenir una alegria immensa.

Una altra gran diferència és que a la Casa de la Caritat tenien vigilants i, aquí, en canvi, tenien educadors. Es va poder formar. Després de quatre anys, va tornar a la Casa de la Caritat per aprendre un ofici, en el seu cas, la impremta, el que li agradava. Allà va començar una altra història. Hernández té clar que les Mundet van ser una escola que van fer els rics per als pobres. I ho agraeix, perquè va tenir l’oportunitat de rebre una formació per sortir-se’n a la vida.

José Escudero té bons records de la Llars Mundet. Diu que el van tractar bé, dins d’un ordre i malgrat les diferències que hi havia entre els que tenien família i els que no. Assegura que la distinció causava un tracte desigual i injust que deixava els infants molt tocats.

Recordo que els nens que tenien mare rebien joguines i jo que no en tenia em sentia fatal.”

Joan Carbó també fa èmfasi en la diferència entre la Casa de la Caritat i les Llars Mundet. Al primer centre, els estudis no eren bons, la gent no sortia ben preparada. En canvi, a les Mundet, sortien ben preparats, una formació equiparable, per ell, amb les escoles cares d’Horta o de Sarrià. Els que no servien per estudiar no tenien la mateixa sort.

Els nens que no volien estudiar, els posaven a part, en uns llocs que en deien ‘estudios especiales’.”

Des del 1995, les Llars Mundet són un campus universitari.