L’imaginari visual que s’ha anat construint al voltant de l’anarquisme ha estat mancat durant anys d’una part del relat: les més de 7.000 imatges del fons CNT-FAI que van haver de traslladar-se d’amagat el 1939 en una quarantena de caixes i que després de passar per París i Londres van acabar exiliades a l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam, d’on encara no s’han pogut recuperar. Una part d’aquest llegat perdut es pot veure ara a la ciutat gràcies a la recerca de l’Observatori de la Vida Quotidiana que ha quedat reflectida en un llibre i una exposició amb el mateix títol: “Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social 1936-1939“. La mostra es pot visitar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona fins al 16 de maig.
L’altra cara de l’anarquisme
El fons està format per les imatges que l’Oficina d’Informació i Propaganda de la CNT-FAI va encarregar a desenes de fotògrafs voluntaris i professionals amb un objectiu: documentar i difondre la revolució social que va esclatar a Barcelona durant la Guerra Civil, un temps d’excepció en què es van portar a la pràctica els ideals anarquistes d’emancipació de la classe obrera. A través del fotoperiodisme i les tècniques del fotomuntatge, el Moviment Llibertari es va esforçar per comunicar a la població tot el que estava passant a la rereguarda: la col·lectivització de les fàbriques, la promoció de la cultura i el seu intent per construir una societat més justa, en contrast amb la imatge de violència i foc que sovint pesava sobre l’anarquisme.
La revolució de les dones
Les dones van tenir una forta presència en la revolució amb associacions com Mujeres Libres que lluitaven contra una doble opressió, de classe i de gènere a través de l’educació i la capacitació professional de les obreres i amb una publicació pròpia. La seva tasca també va ser important darrere de la càmera, perquè moltes de les fotografies de l’exposició tenen signatura femenina. Fotògrafes com Kati Horna i Margaret Michaelis formen part de l’equip de professionals que van treballar per a la CNT-FAI juntament amb Antoni Campañà, David Marco o Carlos Pérez de Rozas.
Els negatius originals de Pérez de Rozas
Tot i que la gran majoria del fons de la CNT-FAI segueix a Amsterdam, una part es conserva a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Es tracta dels negatius originals que Carlos Pérez de Rozas va realitzar sobre les col·lectivitzacions agràries i industrials que van transformar radicalment la ciutat i la seva quotidianitat. Eren reportatges sistemàtics sobre el treball a les oficines, al camp i a les fàbriques que mostraven el funcionament de l’economia en mans de la classe obrera. Aquest material forma part de la col·lecció general de Pérez de Rozas que hi ha a l’Arxiu, amb uns 3.000 negatius de diferents èpoques de la nissaga de fotoperiodistes.
