Maria Luz Morales va ser la primera i única directora que ha tingut ‘La Vanguardia’ en una època en què el periodisme femení no existia i les redaccions eren un món d’homes.

Avui, Morales té una plaça dedicada a Barcelona, a l’interior d’illa de Diagonal, Urgell, Buenos Aires i Villarroel, just on hi ha l’edifici del Grup Godó i La Vanguardia, el diari que la va veure triomfar.

Qui era Maria Luz Morales ?

Morales va arribar a Barcelona acompanyant la seva família. El pare era funcionari d’hisenda. En una societat en la que les dones estaven destinades a ser mares i esposes, ella sempre va tenir molt clar que volia ser periodista. Sabia, però, que per aconseguir-ho, abans havia de ser escriptora. Per això va estudiar filosofia i lletres.

Morales era conscient que les seves aspiracions eren pràcticament inabastables. En aquella època, les dones no formaven part de les redaccions dels diaris. Únicament podien escriure articles signats i enviar-los com a col·laboradores.

Morales va començar la seva carrera professional a “El hogar y la moda”, una publicació femenina. En aquesta revista va escriure cròniques que li van permetre brillar i mostrar el seu talent per a l’escriptura i el periodisme. Un dia, la direcció d'”El hogar y la moda” va quedar vacant i es va convocar un concurs per cobri-la. Morales va guanyar la plaça amb només 25 anys.

El 1923, Morales va enviar uns assaigs sobre teatre infantil a La Vanguardia. El diari va quedar impressionat per la qualitat literària dels escrits i li va obrir les portes. Morales va començar a treballar a La Vanguardia escrivint una secció setmanal anomenada “Vida cinematográfica”. La Paramount la va descobrir i la va fitxar com a assessora, alhora que també va començar col·laborar amb el diari madrileny “El sol”.

La primera directora de ‘La Vanguardia’

Quan va començar la Guerra Civil, el director de La Vanguardia de l’època, Agustí Calvet Gaziel, va haver de marxar a l’exili i el diari va quedar a mans d’un comitè obrer. Aquest comitè va decidir que Morales, una dona, era la persona ideal per dirigir el diari. La van anar a buscar a casa seva i, malgrat els dubtes inicials, la van acabar convencent d’ocupar el càrrec de directora. Morales, però, va deixar clar que assumia el càrrec sense cap compromís polític i de manera provisional.

Morales va ser directora de La Vanguardia durant sis mesos, i va ser la primera directiora d’un diari d’àmbit estatal.

La repressió

En acabar la guerra, la van enviar a un convent a Sarrià durant quaranta dies. Quan va sortir, el govern franquista li va prohibir exercir de periodista. Després de la guerra va sobreviure publicant novel·les i articles a diverses revistes sota el pseudònim d’Ariel i Jorge Margineda.

El 1948, Morales va reprendre el periodisme i va començar a publicar de nou crítica teatral. La qualitat de les seves cròniques la va portar a guanyar el Premi Nacional de Teatre del Diari de Barcelona.

Morales va morir amb 91 anys, el setembre de 1980, amb el profund convenciment que homes i dones són iguals i, segons les seves creences, creats per Déu. Ens ho explicava al ‘Va passar aquí’ al 2019 la periodista Teresa Amiguet.

Josep Maria Planes, pioner del periodisme d’investigació

El 24 d’agost del 1936, el periodista i escriptor Josep Maria Planes va morir assassinat a la carretera de l’Arrabassada. Tenia només 29 anys, però ja era una figura coneguda i respectada.

Va passar aquí