Amalia Domingo i Soler (Sevilla, 1835 – Barcelona, 1909). Escriptora, maçona i feminista, també va ser precursora de l’espiritisme a casa nostra. Va ser la promotora i vicepresidenta del Primer Congrés Espiritista Internacional, celebrat a Barcelona el 1888, i creadora de l’editorial La Luz del Porvenir, en què només es publicaven obres escrites per dones.
A mitjans del segle XIX, Barcelona vivia una autèntica febre espiritista. Una de les seves impulsores va ser Amàlia Domingo.
La vocal del Taller d’història de Gràcia, Carme Cristià explica que viva al carrer del Canó número 9, a la Vila de Gràcia. Aquí, també va escriure la major part de la seva obra. Domingo va ser una dona maçona, feminista i espiritista, promotora i vicepresidenta del Primer Congrés Espiritista Internacional, celebrat a la plaça d’Urquinaona el 1888.
El despertar espiritista
Amàlia Domingo va néixer a Sevilla el 1835. Quan va arribar a Barcelona, va viure al carrer de Torrijos número 5, també a la Vila de Gràcia. La mort de la seva mare, quan Domingo tenia 25 anys, va ser molt traumàtica per a ella. Tot buscant consol, va entrar en contacte amb espiritistes i va començar a documentar-se sobre el tema, descobrint així la seva autèntica vocació. D’aquesta manera, va ser precursora de l’espiritisme com ho seria del feminisme.
La Luz del Porvenir
Domingo va crear l’editorial La Luz del Porvenir. Primer era només una publicació que ella mateixa havia creat per escriure les seves històries i els seus poemes, però es va acabar convertint en la revista oficial del cercle espiritista de Gràcia, anomenat La Buena Nueva. A La Luz del Porvenir només hi escribien dones.
Obres dictades per esperits
Totes les obres publicades d’Amàlia Domingo parlen d’espiritisme. Moltes d’elles són dictades per esperits, com “Las memorias del Padre Germán”. Ella també va fer servir aquest sistema des de l’altra banda. Quan va morir, les seves memòries van quedar inconcloses i per acabar-les, les va dictar a una altra mèdium.
Amàlia Domingo va viure els darrers anys de la seva vida al número 115 del passeig de Gràcia, als Jardinets. Va morir el 1909, amb 74 anys.
