Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 1865-1943). Periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicitària, va fundar una residència per a professores i estudiants. L’any 1931 va signar un manifest a favor del dret de vot per a les dones i va ser una de les promotores més avançades del feminisme català de principi del segle XX.
Carme Karr va dedicar la seva vida a aconseguir la igualtat entre homes i dones, va ser un personatge clau en la lluita per aconseguir el sufragi femení. El doctor en Història Josep Lluís Martín ens ho explica en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.
Amb els pseudònim de Xènia
Va néixer el 1865 a Barcelona i va viure molts anys al carrer de la Duquesa d’Orleans, al barri de Sarrià. Va fer molts llibres, això sí, amb el pseudònim, i el 1906 va adoptar el de Xènia responent a “Xènius” Eugèni d’Ors en un article a la ‘Veu de Catalunya’ preguntant-se on són les dones en els actes culturals. Carme Karr li respon des de la revista ‘Joventut’ que si no hi són és per culpa d’homes com ell.
Sufragista declarada
El 1907 va crear la revista ‘Feminal’, que va dirigí fins durant 10 anys. El 1910 va fer un cicle de conferències a l’Ateneu Barcelonès amb el nom de ‘Cultura femenina’, en què defensava un ensenyament progressista de les dones.
El 1913 va fundar i dirigir La Llar, una residència per a professores i estudiants. El 1921 va impulsar l’associació Acció Femenina i el 1931 va signar el manifest que demanava al president Macià el vot per a les dones. Els fets de la Guerra Civil i el franquisme la van enterrar en l’ostracisme més absolut i va morir a la seva casa de Sarrià, el 1943, oblidada, com tantes altres dones.
