Palau Requesens: el Palau de les Bones Lletres

El Palau Requesens acull des de fa un segle una de les institucions més prestigioses de la cultura catalana.

Al carrer del Bisbe Caçador número 3, hi ha el Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. En aquest palau es conserva la memòria de tres segles d’humanisme català.

Acadèmia dels desconfiats

A començament del segle XVIII, un grup de nobles, de capellans i de fills de bona família, es van començar a reunir a Barcelona per tenir unes sessions de diàleg cultural. Es van auto-anomenar Acadèmia dels Desconfiats, en homenatge a una acadèmia similar que hi havia a Itàlia, però també per remarcar que el coneixement havia de ser desconfiat, crític. Aquelles reunions van durar fins els anys 1703-1704, quan va començar la Guerra de Successió, i són l’embrió de l’actual Acadèmia de Bones Lletres.

Després de la guerra, les reunions es van reprendre. En un cert moment, van aconseguir el marbete de Reial Acadèmia. L’objectiu dels acadèmics era fomentar la cultura, l’estudi de la història en general, i de la de Catalunya en concret. Durant un segle, aquesta acadèmia va fer les funcions que la universitat de Barcelona no podia fer perquè s’havia traslladat a Cervera.

Els palaus del carrer de Montcada

Al llarg del segle XVIII, l’acadèmia té diferents ubicacions. La majoria eren al carrer de Montcada, on hi havia els palaus de les persones poderoses de l’època. Una d’aquestes seus va ser el palau de Josep de Mora, marquès de Lió, alhora impulsor de l’acadèmia.

L’acadèmia va agafar importància el segle XIX. Va ser amb l’arribada dels gran homes de l’humanisme d’aquella època: Milà i Fontanals, els Rubió o els Bofarull. Ells són la clau del què avui es considera la Renaixença, amb l’estudi de la història i les tradicions.

L’acadèmia va passar per diferents etapes. Al segle XVIII, per exemple, va tenir problemes polítics i econòmics. Però va fer una cosa molt important, com era reunir persones de disciplines diverses: història de Catalunya, filologia espanyola… Hi van entrar a formar part escriptors, hel·lenistes, historiadors del món clàssic, assagistes, etc. És el què avui anomenaríem un “think tank” d’intel·lectuals i té molt de pes en la cultura del moment. De fet, són alguns membres de l’acadèmia els que a mitjans del segle XIX proposen a l’ajuntament crear uns jocs florals per recuperar la tradició medieval.

El Palau Requesens

L’any 1917, l’estat espanyol va cedir a l’acadèmia el Palau Requesens. Aquest palau havia estat propietat dels Requesens, una important família catalana de l’edat mitja. Però en aquella època estava en estat de ruïna. L’acadèmia es va dedicar durant un segle a reformar-lo, a arreglar-lo i, en definitiva, a fer-lo habitable. La reforma va ser obra de grans arquitectes, com Adolf Florensa, el gran remodelador del barri Gòtic. Una personalitat molt important en aquest procés va ser Martí de Riquer, filòleg, historiador, i president de l’acadèmia durant trenta anys, des de 1963 fins el 1993.

L’acadèmia ha tingut històricament quatre o cinc objectius que s’han mantingut al llarg del temps i que en bona mesura s’han assolit. El primer és generar discurs i debat entre especialistes de disciplines diferents. Un altre, és la història de Catalunya. Cal recordar que, a més de Martí de Riquer, n’han estat membres historiadors de la talla de Jaume Vicenç Vives. L’acadèmia també s’ha interessat per la filologia i l’assaig. Hi ha hagut grans escriptors, com Joan Perucho, Salvador Espriu o Caterina Albert (Víctor Català), la primera dona que va ingressar a l’acadèmia, el 1923.

Ara, al segle XXI, l’acadèmia s’ha d’adaptar a la revolució del coneixement i dels canvis de l’era digital. I tot, en el marc del Palau Requesens, que representa la memòria del gòtic català, dels Requesens, de l’humanisme, de personatges com Martí de Riquer, Joan Perucho o Vicenç Vives, i de tots aquells acadèmics que han deixat el seu llegat aquí.