Al llarg dels anys, la Mare de Déu de la Mercè va anar guanyant posicions davant les autoritats fins que es va convertir en la patrona de la ciutat. És una de les dues patrones de Barcelona juntament amb Santa Eulália.

L’orde dels Mercedaris

A principis del segle XIII, al 1203, un mercader anomenat Pere Nolasc comença a organitzar expedicions al Nord d’Àfrica per alliberar cristians captius. Aconsegueix una colla de companys per fer aquestes creuades. Al 1208 acosegueix el suport de Jaume I per fundar l’orde de la Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció de captius, els Mercedaris.

El miracle de les llagostes

Al 1689 a Barcelona hi va haver una plaga de llagostes que van fer que el Consell de Cent es posés sota la invocació de la Mare de Déu de la Mercè per eliminar-les. Com que la cosa va funcionar, el Consell de Cent la va nomenar-la patrona de la ciutat,  juntament amb Santa Eulàlia.

L’església de la Mercè

És un edifici construït a mitjans del segle XVIII, damunt de l’antiga església mediaval dels Mercedaris. A la cúpula hi havia una imatge de la patrona amb el nen jesús que va ser derruit durant la Guerra Civil. Al 1959 s’en va posar una altre desproporcionadament gran.

Les festes de la Mercè

Les Festes de la Mercè no comencen fins 1871 quan Rius i Taulet, que encara no era alcalde però era regidor i  president de la secció de festes, va tirar endavant la idea de fer al voltant de la festivitat de la Mercè uns dies de festa popular amb celebracions religioses, fires comercials i actes culturals.

Les festes de la Mercè han anat evolucionant al llarg de la història, amb intervals com el de la República quan no se celebraven  perquè es consideraven que tenien tradició religiosa. Una tradició però, que ha perdurat i arrelat amb la restauració dels Ajuntaments democràtics que han impulsat les celebracions de cultura popular i la la participació ciutadana.

Ho va explicar Xavier Cazeneuve, historiador i creador de barchinona.cat, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.