El 27 de juliol de 1936, al revolt de les Monges, a la carretera de Valvidrera, a Les Planes, van ser assassinades cinc religioses. Avui hi ha un cartell i una creu que recorden els fets. Ho explicava Dani Cortijo, historiador, en aquest capítol del programa ‘Va passar aquí‘.

Revolt de les Monges
El revolt de les Monges. Foto: Roberto de Godos / @MeteoRevolt

Elements fora de control

Per aquelles dates, feia poc que les milícies obreres, juntament amb les forces de seguretat de la Generalitat i la guàrdia civil, havien aturat el cop d’estat franquista. Era un moment, doncs, d’eufòria i d’esclat revolucionari. Algunes persones van aprofitar l’avinentesa per fer justícia pel seu compte i cometre crims horribles. Els tres objectius dels revolucionaris eren la gent rica, els religiosos i els poders de l’estat. Alguns elements de la FAI fora de control van fixar la seva atenció en l’església.

La captura de les monges

En aquest context, diversos grups de milicians van sortir a assaltar convents, com el de les Dominiques de l’Anunciata, al carrer de Trafalgar. En un dels pisos hi van trobar amagades cinc monges que per passar desapercebudes anaven vestides de seglars. En aquesta primera visita, als milicians no els va quedar clar si es tractava realment de religioses i se’n van anar. Però més tard van tornar. A la segona visita, van separar les dones sospitoses en una habitació i una d’elles es va dirigir a la més gran dient-li “mare”. La miliciana que les vigilava va ironitzar sobre el fet que una mare tingués tantes filles i així va ser com van confirmar que totes cinc eren monges.

Els milicians van agafar les monges, les van dur a uns vehicles i les van passejar per diferents comitès de Barcelona fins que van acabar en un pis de Gràcia. Allà van parlar amb elles i els van explicar que havia arribat la revolució social i que havien de renegar de la seva fe i deixar els hàbits. Les monges es van negar a abandonar l’orde i els milicians les van fer pujar de nou al camió amb la promesa de tornar-les al convent.

Assassinades a la carretera de Vallvidrera

En quant van sortir de Gràcia, les monges van sospitar que alguna cosa dolenta havia de passar, perquè el carrer de Trafalgar estava de baixada i el camió estava pujant. Més tard, el vehicle es va aturar en un revolt relativament apartat de la carretera de Collserola. Allà mateix, tres de les monges van ser assassinades d’un tret al cap de manera imminent, tot just baixar del vehicle. Les dues més joves, l’Otília i la Ramona, no van tenir tanta sort. La miliciana que les havia interrogat va demanar que no les matessin tan ràpid, que les deixessin patir. Per aquest motiu els hi van disparar a l’estómac perquè es dessagnessin durant la nit.

L’ajuda d’uns veïns

Els trets van alertar una família de forners de Vallvidrera que es van acostar a auxiliar les víctimes. Les van dur a una vila propera habilitada com a hospital provisional per la Creu Roja. En la seva fugida, els milicians es van creuar amb els auxiliadors i, després d’una discussió, van decidir matar-los a tots per no deixar testimonis.

Sobreviure el temps just per explicar-ho

A l’hospital, una de les monges va sobreviure unes hores, el temps just d’avisar la família. L’altra va sobreviure tot un dia i gràcies al seu relat, coneixem, avui, aquells fets. De la mateixa manera que el franquisme va ocultar els seus crims, es va esforçar en donar importància als crims del bàndol republicà. Per això, al lloc dels fets, es va instal·lar un monòlit en forma de creu que recorda les cinc monges assassinades.

Curiosament, en aquest revolt de la carretera de Vallvidrera s’han registrat durant alguns anys les temperatures més fredes de Barcelona.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a