El 7 de novembre del 1971, unes 200 persones representants de la societat civil i política es van reunir per crear l’Assemblea de Catalunya, l’òrgan més important de la lluita contra el franquisme. Protestaven per la repressió al moviment antifranquista, com els fets de la Caputxinada al 1966.
Fou creada per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i sota l’impuls de comunistes (PSUC), socialistes (MSC), nacionalistes (FNC, PSAN) i seguidors de Jordi Pujol i demòcrata-cristians (UDC).
En el manifest fundacional reclamava l’amnistia i les llibertats polítiques i sindicals, així com el restabliment de l’Estatut d’Autonomia de 1932. També es demanava la convocatòria de Corts constituents, com a pas previ al reconeixement del dret d’autodeterminació de tots els pobles del Estat espanyol. D’aquesta manera el moviment antifranquista català es va situar al capdavant de l’oposició espanyola.
La noia de la guitarra a Sant Agustí
Tothom anava reunint-se a diferents llocs de Barcelona, sense saber on anar. El codi eren unes carpetes que eren de color verd en un cantó i vermell l’altra. En un banc davant de l‘església de Sant Agustí hi havia una noia tocant la guitarra que portava una carpeta. Si aquesta era verda podien entrar a l’església i si era vermella havien de seguir passejant com si res.
També hi havia un pla per escapolir-se per una porta del darrere, tot plegat mesures per evitar l’acció de la brigada políticosocial i el Tribunal d’Ordre Públic i acabar a la comissaria de la via Laietana.
Òrgan de representants
A l’Assemblea hi havia representants d’entitats i partits que representaven el país. El senador Josep Benet va ser un dels promotors, juntament amb representants del PSUC com Antoni Gutiérrez Díaz, Gregorio López Raimundo, sindicalistes com López Bulla, Anton Canyelles —d’Unió Democràtica— i moviments cristians com el de Lluís Maria Xirinachs.
Fruit de la lluita de l’Assemblea es va traduir en grans concentracions com les de Sant Boi i amb un lema que va passar a la història: “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia’.
