L’Audiència de Barcelona ha rebutjat investigar per delictes de sedició i resistència els votants ferits en les càrregues policials de l’1-O, tal com demanava el Sindicat Professional de Policia (SPP) esgrimint la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés.
Segons informa l’Agència EFE, la Secció Tercera de l’Audiència de Barcelona desestima el recurs del SPP i diversos agents del Cos Nacional de Policia (CNP) imputats per les càrregues de l’1-O i confirma la decisió del jutge instructor de no investigar els ferits del referèndum.
Segon intent d’imputació des del 2019
La mateixa sala ja va descartar, el juliol del 2019, imputar per desobediència i resistència a l’autoritat els votants de l’1-O, arran d’una petició del SPP a la qual, en aquella ocasió, es van sumar tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat.
Tot i això, tres mesos després, el mateix sindicat policial va tornar a sol·licitar al jutge que imputés els “perjudicats” en la causa oberta per les càrregues dels agents del CNP a Barcelona, adduint que la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés obria la porta a investigar-los per sedició o resistència.
La Secció Tercera de l’Audiència ha tornat a avalar la decisió del jutge de no investigar els votants ferits i, per a això, es remet a la seva resolució anterior, en la qual sostenia que l’objectiu dels votants mobilitzats l’1-O no era “denigrar el principi d’autoritat que ostentaven els agents de policia”.
No és pas la primera vegada que la justícia tomba els recursos d’aquest sindicat, després que el Jutjat d’Instrucció número 7 es negués a investigar suposats atacs dels votants de l’1-O contra els agents del CNP.
Per què l’Audiència refusa la imputació?
Pel tribunal, els votants pretenien “engegar, com a eina politicosocial, un moviment de desobediència o resistència civil no violenta que impactés en l’opinió pública”, a la recerca d’un “canvi sociopolític que facilités la defensa dels fins independentistes provocant un canvi de la legalitat actual”.
En la seva interlocutòria, la sala recorda als recurrents —el sindicat policial— que, després de la sentència del procés, l’Audiència Nacional ha absolt la cúpula dels Mossos d’Esquadra per la seva actuació l’1-O, malgrat que el Suprem havia considerat la policia catalana “part coadjuvant en la celebració del referèndum il·legal”.
I ressalta un paràgraf de la sentència de l’Audiència Nacional que va absoldre el major Josep Lluís Trapero: “L’ús de la força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, contra famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar l’acatament a l’ordenament jurídic, encara que fos legítim”.
