A la cruïlla del passeig de Gràcia i la Diagonal hi ha la plaça del Cinc d’Oros, també coneguda com la plaça del Llapis, pel monument que hi ha. Aquest espai ha protagonitzat un munt d’històries al llarg del segle XX i amb elles l’imaginari popular ha aplicat el sentit de l’humor.

El passeig de Gràcia era, històricament, el camí que menava de les muralles de la ciutat a la Vila de Gràcia. Per tant, en aquells temps no hi havia cap encreuament de carrers ni de camins en aquesta zona. Però quan Ildefons Cerdà va concebre l’Eixample, hi va situar la Diagonal.

El cinc d’oros

Al punt on es creua el passeig de Gràcia i la Diagonal, Cerdà hi va posar una rotonda i, al voltant, quatre petites rotondes més. Vistes des del cel, les cinc rotondes semblen la carta del cinc d’oros de la baralla espanyola. Per aquest motiu, ben aviat la plaça va adquirir aquest nom popular.

El llapis

Un temps després, s’hi va edificar el monòlit d’estil orientalista que encara avui és al centre de la rotonda. De nou, la gent va batejar la plaça amb sentit de l’humor i en va dir la plaça del Llapis, per la forma de l’escultura.

Durant la Segona República es va decidir fer un homenatge al president de la Primera República, Francesc Pi i Margall. Li volien dedicar la plaça del Llapis i posar-hi una escultura en record seu. Els dos finalistes del concurs que es va convocar van ser dos grans escultors de l’època, Viladomat i Marès. El guanyador va ser Viladomat i la seva escultura, una forma femenina, es va posar al capdamunt del llapis.

VPA plasa oros 1
L’escultura de Josep Viladomat durant la República

Monument a la Victòria

Però va arribar la guerra i, amb la victòria franquista, l’escultura de Viladomat va ser retirada i substituïda per una àliga imperial feixista. De nou, la gent hi va posar humor i va batejar l’aligot com “el lloro”. Els franquistes es van adonar del ridícul i van retirar l’àliga.

VPA plasa orus 2
L’àliga franquista col·locada a dant el monòlit de la plaça del Cinc d’oros

Marés, l’escultor, va aprofitar l’avinentesa per col·locar una escultura que ja tenia feta dels temps de la República i fer-la passar com una nova creació dedicada a la victòria franquista. Era una escultura de bronze de quatre metres que representava una dona que sosté una branca de llorer amb la mà dreta i una victòria alada amb l’esquerra. Marés per inventar-se una suposada salutació feixista.

L’any 1940, quan es va inaugurar la nova estàtua de Marés, el bisbe es va escandalitzar perquè la figura femenina ensenyava els pits. Marés, ben hàbil, va esculpir un llençol de pedra per tapar-los.

VPA plasa orus 3
L’estàtua de Marés ha estat 71 anys a la cruïlla de la Diagonal amb el Passeig de Gràcia

Retirada

L’any 1981, just després del cop d’Estat del 23-F, la plaça va ser rebatejada de nou, aquest cop dedicada al rei Joan Carles I. Una plaça que encara conservava l’estàtuade la Victòria de Marès, però finalment el 30 de gener de 2011 l’Ajuntament la va retirar després de passar-se 71 anys en aquest enclavament fa quatre metres i representa una dona vestida amb una túnica, que sosté una branca de llorer amb la mà dreta i una victòria alada amb l’esquerra. El Museu d’Història de Barcelona s’encarregarà de restaurar-la i posteriorment la incorporarà a la col·lecció d’història contemporània.

Des de 2017, torna a dir-se plaça del Cinc d’Oros, com ens explica en aquest capítol del ‘Va passar aquí’ el mateix any el periodista autor del llibre ‘Barcelona, una biografia’, Enric Calpena.