A la cruïlla del passeig de Gràcia i la Diagonal hi ha la plaça del Cinc d’Oros, també coneguda com la plaça del Llapis, pel monument que hi ha. Aquest espai ha protagonitzat un munt d’històries divertides al llarg del segle XX.

El passeig de Gràcia era, històricament, el camí que menava de les muralles de la ciutat a la Vila de Gràcia. Per tant, en aquells temps no hi havia cap encreuament de carrers ni de camins en aquesta zona. Però quan Ildefons Cerdà va concebre l’Eixample, hi va situar la Diagonal.

El cinc d’oros

Al punt on es creua el passeig de Gràcia i la Diagonal, Cerdà hi va posar una rotonda i, al voltant, quatre petites rotondes més. Vistes des del cel, les cinc rotondes semblen la carta del cinc d’oros de la baralla espanyola. Per aquest motiu, ben aviat la plaça va adquirir aquest nom popular.

El llapis

Un temps després, s’hi va edificar el monòlit d’estil orientalista que encara avui és al centre de la rotonda. De nou, la gent va batejar la plaça amb sentit de l’humor i en va dir la plaça del Llapis, per la forma de l’escultura.

Una figura femenina i un lloro

Durant la Segona República es va decidir fer un homenatge al president de la Primera República, Francesc Pi i Margall. Li volien dedicar la plaça del Llapis i posar-hi una escultura en record seu. Els dos finalistes del concurs que es va convocar van ser dos grans escultors de l’època, Viladomat i Marès. El guanyador va ser Viladomat i la seva escultura, una forma femenina, es va posar al capdamunt del llapis. Però va arribar la guerra i, amb la victòria franquista, l’escultura de Viladomat va ser retirada i substituïda per una àliga imperial feixista. De nou, la gent hi va posar humor i va batejar l’aligot com “el lloro”. Els franquistes es van adonar del ridícul i van retirar l’àliga.

Dona nua però coberta

Marés, l’escultor, va aprofitar l’avinentesa i va aprofitar una escultura que ja tenia feta dels temps de la República per fer-la passar, de cara a les noves autoritats, com una nova creació dedicada a la victòria franquista. Era una escultura d’una dona nua amb el braç alçat, cosa que va servir a Marés per inventar-se una suposada salutació feixista.

L’any 1940, quan es va inaugurar la nova estàtua de Marés, el bisbe es va escandalitzar perquè la figura femenina estava nua. Marés, ben hàbil, va esculpir un llençol de pedra per tapar-li els pits.

El rei emèrit i, de nou, el Cinc d’Oros

L’any 1981, just després del cop d’Estat del 23-F, la plaça va ser rebatejada de nou, aquest cop dedicada al rei Joan Carles I.

Des del 2017, torna a dir-se plaça del Cinc d’Oros.