Durant la Guerra Civil, es van destruir moltes obres d’art a causa dels incendis i dels atacs de tota mena. Però el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes va aconseguir protegir-ne un gran nombre gràcies a que es va convertir en dipòsit d’obres d’art i d’arxius, gestionat per la Generalitat de Catalunya.
Les obres, en perill
L’any 1936, la comunitat de religioses Clarisses que habitaven el Monestir de Pedralbes van haver de fugir per por als atacs. Poc temps després d’haver marxat, es van presentar al monestir patrulles i grups incontrolats amb la intenció d’incendiar-lo. Algunes de les monges fugides eren a cases d’acollida de les rodalies i ho van veure. D’aquesta manera, van avisar la Generalitat, que hi va enviar gent a protegir el monestir. Una d’aquestes persones era Josep Roquerol, escenògraf de professió, que actuava com a voluntari i col·laborador de la Comisaria de Museus.
L’argúcia de Roquerol
Roquerol va agafar bancs de l’església i algunes estructures dels retaules i va fer una gran foguera a la plaça. Quan es va presentar un nou grup incontrolat amb intenció de destruir els mobles i les obres del monestir, Roquerol els va dir que ja ho havien cremat tot. D’aquesta manera, es va salvar bona part del patrimoni del monestir.
Dipòsit d’obres de la Generalitat
El 6 d’agost de 1936, poc després d’haver estat salvat de l’incendi, la Generalitat va confiscar el Monestir, el va fer públic i li va donar la funció de servei de Defensa, Conservació i Inventari de les col·leccions. A partir d’aquell moment, el monestir va acollir en dipòsit les obres que la Generalitat hi anava portant. Hi havia obres de particulars, d’institucions religioses i les que s’havien salvat dels primers atacs al propi Monestir de Pedralbes. Hi havia persones que les duien personalment. En altres casos, era el responsable del monestir qui les anava a buscar.
Durant aquell període, tot el monestir estava ple, envaït per obres d’art. Totes i cadascuna de les estances estaven ocupades per caixes i feixos d’objectes amb valor artístic.
Pedralbes era un indret molt segur perquè estava allunyat del centre de la ciutat, estava ben comunicat i, a més, estava ben protegit per les bateries antiaèries de la Font del Lleó i de Sant Pere Màrtir. Durant aquells anys, el 1937 i el 1938, amb el monestir convertit en edifici públic, la gent el va poder visitar obertament per primer cop.
El retorn de les obres i de la comunitat religiosa
A partir de 1939, amb el final de la guerra, el Monestir es va convertir en dipòsit d’obra d’art franquista i es va iniciar un procés per retornar les obres. La comunitat religiosa va anar tornant al monestir de mica en mica. L’any 1941, les obres d’art que encara quedaven es van treure i es van portar a un dipòsit molt gran que hi havia a la Caixa de Pensions de Montjuïc. La part d’arxius es va portar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
