Un grup religiós anglès va oferir pa i llet als infants durant la Guerra Civil i va ajudar a salvar tota una generació.

Al carrer d’Anglí 39, al barri de Sant Gervasi, hi havia el xalet Sagnier, seu dels quàquers durant la guerra civil.

Els quàquers eren un grup religiós d’ajuda humanitària d’Anglaterra que van venir a ajudar durant la guerra. De seguida van comprovar que hi havia un allau d’infants que arribaven a Barcelona procedents de llocs on hi havia mortaldat i manca d’aliments. Aquests infants es concentraven, en primer lloc, a les estacions de trens. Per aquest motiu, la primera ajuda que van oferir va ser a Sants. Es repartien a aliments com llet, cacau, llet condensada, sucre, cereals, etc.

Però mica en mica se’n van adonar que amb això no n’hi havia prou.

Primer van obrir una petita oficina al carrer de Casp, però de seguida es va quedar petita. Aleshores els van oferir el xalet Sagnier i s’hi van instal·lar. Era molt gran i la part de baix serviria de magatzem, la planta baixa, d’oficines, i el pis de dalt, com a vivenda dels quàquers.

A mesura que la guerra avançava, arribaven més i més infants. I no estaven de pas: es quedaven a viure a Barcelona. Aleshores els quàquers van demanar a l’ajuntament vehicular l’ajuda a través de les escoles perquè, d’aquesta manera, arribés a tothom. Els aliments procedien de diferents països, com la llet condensada, que venia de Suïssa. Per aconseguir-ho, van crear un comitè d’ajuda internacional.

El novembre de 1938, Robert Capa va deixar testimoni de la feina dels quàquers amb unes fotos fetes a l’escola Dolors Monserdà de Sarrià.

Amb l’ajuda a través de les escoles, van crear un patró que es va repetir a molt ajuntaments, de manera que al final de la guerra, els quàquers donaven uns 150.000 àpats diaris repartits entre escoles, cantines i cases de colònies.

Quan la guerra es va fer més crua, la necessitat va arribar als infants de la ciutat. Per això els van incloure al programa d’ajudes. També hi van incloure un altre col·lectiu, el de les mares joves evacuades i refugiades. I més tard, la gent gran. D’aquesta manera es va salvar tota una generació d’infants que haurien pogut morir de gana.

La feina dels quàquers va ser respectada per tothom, perquè van crear una estructura d’ajuda sobre l’estructura local, bé municipal, bé de la Generalitat. De fet, l’organització no va tenir mai més de vint persones. Ells no repartien els aliments, sinó que s’encarregaven d’aconseguir-los i de fer que arribessin a les escoles a través de distribuïdors voluntaris locals. El nom dels col·laboradors locals no consta enlloc per evitar futures represàlies acabada la guerra. L’ajuda va arribar a tot Catalunya, excepte al front de guerra de l’Aragó, precisament perquè els refugiats d’aquests llocs estaven a Barcelona. A altres llocs d’Espanya, l’ajuda dels quàquers va ser rebutjada perquè eren estrangers i de caràcter protestant.

L’obra dels quàquers va ser incondicional i altruista i va ajudar a salvar tota una generació d’infants.

Qui són els quàquers?

Els quàquers, oficialment anomenats Societat Religiosa dels Amics, van sorgir a Anglaterra al segle XVII. Sovint van ser perseguits i empresonats pel seu pensament, basat el l’honestedat, per estar a favor de la igualtat entre homes i dones, per estar contra les jerarquies religioses, per ser protestants i per la seva tasca. Un dia, un jutge els va dir que només tremolaven. Tremolar, en anglès, és quake i aquest és l’origen del nom.