A la rambla de Catalunya, 19, hi ha la Casa Heribert Pons, seu de l’actual conselleria d’Hisenda i Finances de la Generalitat. A la seva façana hi ha una imatge d’Hermes. La figura d’Hermes està molt vinculada a l’Eixample i a la burgesia catalana, que el va adoptar com a protector dels seus negocis. Ho explicava l’any 2018 Xavi Soro, membre dels Caçadors d’Hermes, en aquest capítol del ‘Va passar aquí‘.
Hermes, protector dels comerciants
L’origen del déu Hermes és a l’antic Egipte. Originàriament, anomenat Thot, era l’encarregar de traduir els missatges divins als éssers humans. Van ser els grecs els que el van incorporar al seu panteó de divinitats amb el nom d’Hermes. Posteriorment, els romans el van batejar com a Mercuri. En tractar-se d’un déu que es movia pels camins, se’l va considerar protector dels viatgers. I, com que la majoria de viatgers eren comerciants, va acabar esdevenint el protector dels comerciants.
A Hermes se’l reconeix per tres atributs: el casc amb ales; el caduceu, un bastó amb dues serps entrellaçades i ales a la part superior, i unes sandàlies també alades. Se’l troba representat de figura sencera o per alguna d’aquestes parts.
Símbol de la burgesia
A finals del segle XIX i principi del XX, la burgesia catalana va construir les seves cases a l’Eixample de Barcelona, la nova urbanització projectada per Cerdà un cop enderrocades les muralles. La burgesia d’aquella època, formada per empresaris i comerciants, va adoptar la figura d’Hermes com a símbol de la seva activitat comercial.
Hermes a l’Eixample
L’Eixample és ple de representacions d’Hermes. Gairebé sempre se’l troba a edificis, però també és en una escultura dedicada a Joan Güell situada a Gran Via amb rambla Catalunya. Hermes també és a la Casa Heribert Pons i a la Casa Moysi, al 19 i al 23 de rambla de Catalunya, encara que es limita al casc alat.
A la casa de l’empresari Miquel Ibarz Bernat, al carrer de la Diputació, 248, hi ha un Hermes representat de cos sencer. En aquest cas, a la part superior del bastó no hi ha les ales, sinó un lleó que simbolitza la protecció. En aquest edifici, Hermes està acompanyat de la deessa Demèter, que simbolitza l’agricultura, i de dues figures més que simbolitzen la indústria i la navegació.
La figura d’Hermes es representava als habitatges particulars, però també a espais comercials o relacionats amb els diners. Per exemple, se’l troba a l’edifici de La Unión y Fénix Español, una asseguradora del passeig de Gràcia; a l’Hotel Mandarin Oriental, l’antiga seu del Banco Hispano Americano, o a l’Hotel Victòria Palace, l’antiga seu de la Lliga de la Defensa Industrial i Comercial, on s’agrupaven els gremis per protegir els seus drets.